El nostre Seminari fa 300 anys

És un goig que aquest centenari coincideixi amb la celebració anual del Seminari que, des de fa molts anys, s’ha vinculat a la festivitat de Sant Josep, cuidador amorós de Jesús, Patró de l’Església i dels Seminaris i model d’actuació per tots aquells que acompanyen i orienten la resta dels cristians en la seva trobada amb el Senyor al llarg de les seves vides i promouen la fraternitat en les seves comunitats. En els llocs en què no és festa civil se celebra el diumenge més proper.En el comentari d’aquest diumenge vull expressar tres desitjos: el de deixar constància de la immensa gratitud de tots nosaltres cap als responsables del nostre Seminari al llarg d’aquests 300 anys, el de pregar per tota la nostra diòcesi en aquest període i el de compartir amb vosaltres la preocupació per la situació actual del Seminari. A més d’aquests tres desitjos, vull remarcar també, com ho he fet en aquests últims anys, l’interès general per animar i agrair la pastoral vocacional i el fet d’estar units –ara i en el futur– en les oracions i preocupacions per aquesta qüestió.

Perquè el Seminari és una tasca de tota la comunitat diocesana.És una tasca que va més enllà de construir un edifici. En el FULL trobareu una brevíssima història dels tres-cents anys d’aquesta institució educativa. La diòcesi aspira a ser una família on estudiants i formadors convisquin i es preparin intensament per al servei futur del Poble de Déu.

I això és realment l’important. És cert que la família necessita una casa per establir-se, però sense família, sense comunitat educativa, l’edifici té poca o cap utilitat.En l’últim tram d’aquest tricentenari el Seminari diocesà s’ubica en una casa a Barcelona i forma part, al costat d’altres sis diòcesis de la Tarraconense, del Seminari Interdiocesà. La formació acadèmica es fa a la Facultat de Teologia, integrada a l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

Les dues institucions cobreixen totes les dimensions formatives a les quals s’afegeix la col·laboració en les activitats pastorals d’alguna parròquia on cada seminarista comença a familiaritzar-se amb la dinàmica concreta del seu futur ministeri.Encara una última reflexió sobre el lema triat per enguany: Sacerdots al servei d’una Església en camí. Amb poques paraules s’ha volgut unir la missió pastoral dels actuals sacerdots amb la dels qui aspiren a ser-ho. Una feina que és essencialment un servei a l’Església que viu i anuncia Jesucrist, un servei als germans, un servei a la societat sencera.

És per a això que es preparen, en una etapa de la vida eclesial immersa en el Sínode, a caminar junts en l’escolta, en la cerca, en l’acompanyament.Potser alguns penseu que la diòcesi té una gloriosa història i un pobre present. Si això és veritat, encara ens obliga a una major intensitat en les nostres oracions i en la nostra col·laboració.