En defensa de la vida humana

La permanent defensa de la vida humana és una convicció exposada sense fissures per la totalitat dels textos de pensadors i pastors catòlics. I no és una invenció acomodatícia per a cada època. El fonament arriba fins a l’Evangeli, fins a les mateixes paraules i els fets de Jesucrist que ha estat enviat pel Pare per a la nostra salvació.

Si Déu envia el seu Fill és perquè estima l’home, estima la vida dels homes, a qui ha destinat a ser els seus fills i aconseguir la santedat.La festa de l’Anunciació del Senyor, que celebrem el dia 25 de març, és la triada per l’Església per recordar la importància del primer do de Déu, la vida, del qual es deriven els altres drets que pot gaudir tot ésser humà. “Acollir i cuidar la vida, do de Déu” és el lema proposat per a la celebració d’enguany. Els dos verbs que encapçalen la frase assenyalen el compromís i el repte del cristià per acceptar aquest gran regal.

No s’hi afegeixen limitacions o restriccions mentals. L’Església vol defensar obstinadament el do de la vida humana des de la seva concepció fins a la seva mort natural. Acollir i cuidar cada vida, especialment en els moments en què la persona és més vulnerable, es converteix, en conseqüència, en signe d’obertura a tots els dons de Déu i en testimoniatge d’humanitat.

Avui més que mai els cristians hem de ser testimonis de l’Evangeli de la vida en la nostra societat i defensar aquest dret fonamental amb el nostre exemple, promoure lleis justes que salvaguardin la vida, buscar-ne una formació permanent i procurar formar les generacions més joves que malden per construir una societat veritablement humana.El que he dit fins ara és un extracte del missatge que per a aquesta ocasió han publicat els bisbes de la Comissió creada per promoure i anunciar de manera constant l’estima per la vida.A nosaltres ens serveix per valorar i acceptar els grans plantejaments que sobre la vida s’estenen en la nostra societat i que són motiu de neguit i d’acalorades discussions. Encara tenim molt presents les imatges d’Ucraïna amb la matança de tants éssers humans, la qüestió de la pena de mort amb la reiterada afirmació que l’home no pot aniquilar ningú i s’incentiva promoure lleis que substitueixin aquesta condemna mortal per una altra mena de càstig, l’assumpte sagnant de l’avortament que s’ha legalitzat en tants països, la problemàtica recent al nostre país sobre l’eutanàsia, el terrorisme i les seves seqüeles de destrucció i mort.. I molts altres arguments sobre la mort que angoixen i espanten la nostra societat.Els cristians tenim el dret a parlar defensant sempre la vida.

Estem en contra de la cultura de la mort. No volem relativitzar la dignitat de la vida. No es tracta d’una opinió més o menys subjectiva o de la defensa d’un fals progressisme en el qual s’acumulen i s’anteposen algunes concessions als animals, superiores a l’atenció dispensada als concebuts i no nascuts.

Alguns se sorprenen de l’ús de la paraula assassinat vinculat a aquesta pràctica, però com anomenar-la? Igualment, l’aplicació de tècniques per eliminar la vida d’ancians, deficients o no vàlids.