S'acosta Setmana Santa

Dins d’aquesta anomenada –i esperada– normalitat social, ens ha sorprès en les últimes setmanes la irrupció de la tragèdia al centre d’Europa que provoca milers de morts i una enorme quantitat d’edificis i ciutats destruïdes: la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit de Rússia. Dues nacions veïnes que han tingut un agermanament en el passat, no exempt d’unes relacions convulses, i que s’han vist abocades a suportar l’anihilació de l’una sobre l’altra. Sembla que ja no sabem distingir entre la normalitat i el fet extraordinari, que s’esdevé de manera imprevista o no pretesa.

Mentre que la normalitat s’assenta en la rutina i en la tranquil·litat, el fet extraordinari gairebé sempre es tenyeix de sofriment, de sang i de solitud. Cal que els cristians apliquem en tot moment el que amb tanta claredat ens proposa Jesucrist: la compassió i la misericòrdia. Necessitem sentir des del fons del cor el que s’acosta als sentiments dels altres basats en l’amor sense condicions i sense exclusions.

La Passió i Mort del Senyor ens situa davant la realitat de les nostres provocacions contra els altres, davant les maldats comeses. La seva mateixa Resurrecció ens permet afirmar el triomf de la bondat i de la vida sobre el pecat i la mort. Tot queda assumit en la persona de Jesús, tot troba la seva explicació, tot porta a superar els odis i fer real el contingut del Sermó de la Muntanya, amb les paràfrasis i explanacions de molts que l’han meditat i ens ofereixen les seves reflexions: “Beneïu els qui us persegueixen, no maleïu.

Alegreu-vos amb els qui s’alegren, ploreu amb els qui ploren [...], sense retornar a ningú mal per mal [...]. No et deixis vèncer pel Mal; al contrari, venç el Mal amb el Bé”. Sigueu misericordiosos i trobareu misericòrdia.

¿Com portar a la vida diària aquests consells i mandats evangèlics? La resposta camina sempre en la mateixa direcció: actuant amb l’estil de Jesús. A Ell mateix li hem de demanar coratge, convicció i esperança, ja que només així aconseguirem un tracte de germans. No hem d’acceptar amb resignació que aquesta manera de procedir resulta impossible en determinades circumstàncies; no ens hem de conformar amb unes relacions superficials i buides de contingut; hem de volar alt i contemplar la realitat actual amb interès per transformar-la proposant processos de millora entre les persones properes i llunyanes.

Hem de tenir la mateixa mirada de Crist a dalt de la creu oferint el perdó i obrint el cor a la misericòrdia.Us voldria transmetre la impressionant grandesa de la celebració de la Setmana Santa. L’actualització, un any més, dels últims dies de Jesucrist possibilita, pel seu sofriment i consegüent salvació de la humanitat, un radical canvi de la nostra vida. És un canvi personal i alhora un canvi comunitari.

La tradició del nostre poble recull una manifestació col·lectiva de fe i de religiositat popular. No volem quedar-nos només en els vestits i els recorreguts de carrer. Us convido a participar de manera activa en alguna de les moltes germandats, confraries i associacions que ens impulsen a interioritzar i viure amb coherència el que celebrem.

Un últim desig per compartir amb vosaltres: que acudiu als actes litúrgics de les vostres parròquies i viviu intensament en comunitat el misteri de Jesucrist.