Comunicar i escoltar

L’objectiu dels mitjans de comunicació social se centra en una constant obstinació per contar amb objectivitat el que passa, per participar en l’intercanvi d’idees i projectes, per fer cada dia més digna i creïble la tasca dels professionals i per ajudar a construir una societat més justa i solidària. L’Església agraeix aquest esforç sincer i celebra cada any una Jornada dedicada als mitjans que coincideix amb la festa de l’Ascensió, quan el Senyor convida els seus deixebles a comunicar al món sencer el que han vist i sentit en la seva manera de fer. Per als cristians és fonamental transmetre els ensenyaments de Jesucrist: aprenent-los amb diligència, vivint-los buscant l’autenticitat i comunicant-los amb convicció i molta alegria.No cal assenyalar ara la importància dels mitjans en una societat lliure i oberta ni entrar en la seva valoració.

Ja s’ha escrit molt sobre aquesta qüestió i tots els seus estudiosos estan d’acord a valorar el treball dels professionals i de les empreses d’aquest servei essencial. Cada any l’Església fa referència o desenvolupa un aspecte dels mitjans en aquesta Jornada que pot resultar interessant o atractiva a tothom. En aquest sentit, la meva pretensió es redueix en comentar el lema i el missatge anual del papa Francesc i agrair la feina dels qui ens ofereixen la seva experiència i el seu saber en el marc concret de la nostra realitat social.Enguany celebrem la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que és la número 56, diumenge 29 de maig.

El lema triat és Escoltar amb l’oïda del cor. El Papa centra l’atenció del seu comentari en el verb escoltar, decisiu en la gramàtica de la comunicació i condició per a un diàleg autèntic; i s’endinsa en alguns passatges de la Bíblia per mostrar la iniciativa de Déu que ens parla i de l’home que respon amb l’escolta. No s’oblida d’esmentar les possibles dificultats que hi ha en aquesta relació, però acaba amb l’anotació de dues frases que fan pensar molt: la primera, “un cor capaç d’escoltar”, és la petició del rei Salomó a Déu davant una d’una variada oferta i, en triar aquesta, el rei mostra una gran saviesa.

La segona frase és de Sant Agustí quan convida tothom a escoltar amb el cor, no sols exteriorment amb l’oïda. Això implica una actitud global de la persona que acull l’altre des del més profund del seu ésser i es compromet en la seva vida i en la seva història. Ens parla de no escoltar d’amagat o espiar instrumentalitzant els altres per al nostre interès, fugir “d’escoltar-nos nosaltres mateixos” afavorint l’egoisme i tractar que l’escolta sigui el fonament d’un diàleg sincer i autèntic.L’Església també s’ha d’esforçar per no caure en la temptació del soliloqui, ha d’escoltar els greus problemes de la societat, valorar les diverses fonts i oferir una escolta entre germans que permeti exercitar l’art del discerniment, que apareix sempre com la capacitat d’orientar-se enmig d’una simfonia de veus.

Equilibri, harmonia i confiança faran possible, si les sabem aplicar, un resultat d’acord amb les pretensions de l’objectivitat, de la recerca de la veritat, sempre amb la benvolguda valoració dels altres. Sense insults ni desqualificacions.