La caritat cristiana

Són l’escolta de la Paraula, la celebració dels sagraments, l’oració, la vida moral, la integració en una comunitat i l’anunci de la fe als altres. Les podem també concretar amb sis verbs que hem d’aprendre a conjugar sempre, amb independència del nostre estat d’ànim o dels nostres gustos personals: escoltar, celebrar, pregar, viure, reunir-se i anunciar. Cap seguidor de Jesucrist pot prescindir de cap d’aquestes accions i cal aconseguir un clar equilibri en el seu desenvolupament perquè l’organisme tingui un creixement ordenat i harmònic.

Pensant en el cos humà, no es pot dir que tot és ment, ni que només el cor és fonamental com a lloc dels sentiments, ni tenir una preocupació abusiva per unes cames veloces. Tot és igualment important i necessari; tot contribueix al creixement personal, a les relacions socials i al compliment de les paraules del Senyor.Aquesta reflexió em ve de manera més potent durant la festa del CORPUS que celebrem diumenge, 19 de juny, i que té com a dos vessants el Dia de Caritat i el d’Adoració de l’Eucaristia pels carrers i places dels nostres pobles. El primer manté un gran reconeixement en la nostra societat que, quan sent parlar de Càritas –parroquial o diocesana– mostra el seu respecte i admiració per tantes persones que fan possible i visible la preocupació i l’atenció als més necessitats i vulnerables.

El segon, l’adoració, sembla tenir menys ressonància, però els cristians sabem que sense ella no es pot exercir la caritat a l’estil de Jesucrist. Si unim els dos, estem posant el fonament de la vida cristiana amb les sis accions esmentades més amunt i enfortint la nostra pertinença a la comunitat eclesial al servei de la societat.Amb aquestes línies vull animar-vos que pareu esment a les activitats que desenvolupa CÀRITAS DIOCESANA i que sintetitza en una memòria anual que s’ha presentat aquests dies als mitjans de comunicació social i a tots els sectors de la nostra societat. Podeu comprovar la quantitat de grups que es beneficien de la seva atenció: famílies sense llar o sense recursos econòmics, ancians en solitud, nens i adolescents necessitats de reforç escolar, immigrants i refugiats, exclosos i descartats, aturats o amb una ocupació precària.

I un llarg etcètera que, segurament, no arriba a resoldre totes les mancances que hi ha al nostre món, però que contribueix en gran manera a la proximitat i ajuda a les persones amb dificultats importants. La fraternitat que predica Jesucrist i que tot cristià aplica en la seva vida té aquí un desenvolupament clar i equilibrat.També la presència de CÀRITAS PARROQUIAL és notòria. Una gran quantitat de parròquies viu aquesta institució amb un grup de creients que l’anima.

En tots dos casos és la mateixa comunitat cristiana la que dona suport al conjunt de les accions caritatives perquè és conscient que sense aquesta dedicació el missatge de Jesucrist quedaria amputat.Acabo amb una referència a l’Eucaristia, sense la qual tot el que hem dit no tindria sentit cristià. Seria una activitat filantròpica i res més. El fonament de la caritat radica en l’Eucaristia a la qual adorem en el sagrari i als nostres carrers; ens n’alimentem en la celebració sacramental i ens mostra el camí per compartir tot el que és nostre amb el proïsme.