Sant Jaume i els fanalets

No vull centrar-me en la història d’aquesta festa tradicional de Lleida, ja que altres estudiosos i historiadors del nostre àmbit religiós i cultural ho han fet molt millor que els que només fa un temps que vivim aquí. Cada any apareixen a la premsa local alguns detalls d’aquest esdeveniment que omple de bullícia, música i alegria la tarda del 24 de juliol, vigília de la festa de l’Apòstol. He comentat en alguna ocasió la meva agradable sorpresa davant el fet religiós i per això hi participo.De la festa d’enguany voldria remarcar dues coses: la llum dels fanalets i el final violent de la vida –el martiri– de Sant Jaume.

Sobre la llum, hi ha abundant literatura bíblica que ens explica el sentit del mot, qui la personifica i per a què serveix. Tots sabem que la llum és un agent físic que fa visibles els objectes i que es contraposa a la foscor i a les tenebres. Però nosaltres anem més enllà i busquem el veritable simbolisme per a la nostra vida cristiana.

En els textos evangèlics de la predicació de Jesús es troba ja una densa capa de connotacions en relació amb el tema bíblic de la llum i de les tenebres: Ell mateix s’identifica com a llum del món; crida els seus seguidors a ser també llum i a caminar per la vida proveïts d’alguna cosa que il·lumini els nostres passos. En la curació d’un cec el Senyor fa passar de la ceguesa –incredulitat– a la salvació que ha promès per als qui creguin en la seva paraula. Perquè tots puguin veure l’evangeli que vivim i anunciem cal vestir de llum, ser instruments de llum, portadors de llum, signes lluminosos.Cada fanalet que portem a les mans en aquesta festa és un símbol per a la nostra vida cristiana.

Ens il·lumina per contemplar la veritat de les coses, per curar les nostres ferides i per convertir-nos cadascú en llum que ajudi el germà en la trobada amb el Senyor.Pel que fa al martiri de l’Apòstol, ens situa davant la realitat de la mort violenta per no renunciar a la fe en el Senyor. En aquest món hi ha víctimes i botxins, persones que perdonen i persones que mantenen l’agressivitat i l’odi. Els màrtirs cristians són aquells que moren perdonant, sense expressions de rancor o de venjança.

Els primers apòstols van ser gairebé tots màrtirs. L’anunci d’aquesta possibilitat no els venia de nou: Jesucrist ja els va dir que serien perseguits de manera semblant a Ell, com ho havia estat amb la seva mort a la creu. En totes les èpoques hi ha hagut cristians que han sofert la mort per no abandonar ni renunciar a la seva fe.

Des de les primeres persecucions esdevingudes durant l’Imperi Romà fins als temps presents. Alguns diuen que ara el grup més perseguit i aniquilat és el cristià, encara que sigui notícia menor als telenotícies i a la premsa escrita. La mort dels milers de cristians que són atacats per la seva fe sembla no comptar en el nostre món occidental.

A vegades fa l’efecte que un animal salvatge, una mascota o una espècie criada per a l’alimentació humana té més rellevància que la sort dels qui moren per les seves conviccions religioses i per la seva fe. Demano la vostra oració pels qui moren d’aquesta manera en el nostre món.