L'últim escrit del curs

Aquest comentari és l’últim de l’actual curs pastoral que, com tota obra humana, ha tingut les seves llums i les seves ombres. En tot moment i en qualsevol circumstància volem donar gràcies a Déu pels col·laboradors de la Delegació de Mitjans (una oració pel Miguel Ángel, el delegat, mort a principis del mes de maig, cap i coordinador de totes les feines), per la gent de la impremta i distribució i, sobretot, pels lectors i responsables parroquials que acosten el contingut del FULL a moltes famílies.Repassant els títols dels 48 articles es constata una pluralitat de motius de reflexió: informació d’alguna festa significativa, tant local com eclesial; comentari sobre una realitat eclesial implantada a la nostra diòcesi, com Càritas, Mans Unides, Vida Creixent, IREL, Pastoral de Joves i Vocacional; anotació sobre alguna Jornada que ens afecta; crida a participar en el Sínode de Bisbes i en l’Assemblea Diocesana; qüestions sobre moral cristiana; impuls a la col·laboració amb altres entitats civils per part de comunitats eclesials, i un llarg etcètera.És una variada gamma d’assumptes que ajuden a avaluar la vida de la nostra diòcesi. Per descomptat, el desenvolupament de moltes activitats de parròquies i comunitats és molt més ric que el conjunt dels comentaris, sempre d’índole subjectiva i escrits per una sola persona.

La vida diocesana té la força de la comunitat, encara que el bisbe té la responsabilitat i l’obligació d’orientar i acompanyar els cristians amb les seves indicacions i d’oferir la seva opinió amb respecte i afecte a tots els qui llegeixen aquests escrits. Entre els aspectes positius vull esmentar el treball i la participació de molts grups en el Sínode dels Bisbes, el resultat final dels quals es va donar a conèixer el dia 28 de maig a l’Assemblea Diocesana i el dia 11 de juny en el conjunt de les diòcesis d’Espanya; la tasca ordinària de Delegacions i parròquies; l’interès mostrat per la catequesi de la iniciació cristiana; l’organització arxiprestal; la resposta decisiva de les comunitats cristianes davant la dramàtica situació dels refugiats i emigrants.Entre els aspectes negatius destaquen el descens constant de la pràctica sacramental i el reduït atractiu social de la proposta cristiana; la falta de vocacions al ministeri i a la vida consagrada; el compromís minvant dels joves en les activitats eclesials; la responsabilitat dels laics en la marxa de les parròquies; la reducció de comunitats de vida consagrada; la falta de sensibilitat per aconseguir els drets humans per a tothom; l’acceptació, conscient o inconscient, de la tragèdia de l’avortament i de l’eutanàsia.Segurament no n’hi ha prou amb l’enumeració de les mancances. Fa falta estudiar-ne les causes que les provoquen per millorar el nostre funcionament i mostrar satisfacció per les conseqüències positives que veiem al nostre voltant.

Tenim un missatge grandiós i els qui el seguim hem d’esforçar-nos per fer-lo sempre creïble. Que el descans de l’estiu no us faci oblidar la vostra responsabilitat en la vida i en la missió de l’Església.