Nadal. El senyor arriba

Podem afirmar que un nou Nadal truca a la porta. Ignoro si l’ésser humà és capaç, després de tants segles, de captar el Nadal. Tenim, a més, l’obligació i el dret de preguntar-nos què porta de “nou” el Nadal.

Segurament tots responem que el Nadal porta de nou la trobada amb el Salvador i també amb aquells als quals estimem, situacions entranyables, converses càlides, records agraïts, anècdotes cordials; però també porta de nou la fraternitat amb els que estan lluny, la solidaritat amb els que han perdut l’esperança, la caritat amb els que se senten sols i abandonats. Seure a taula als que ningú no asseu, potser faria nova la percepció del Nadal. Els cristians ens hems preparat un any més per aquesta arribada.

En el nostre cas hem insistit en la petició de la fi de la violència i la guerra al Príncep de la Pau i en un mode senzill i auster de la nostra vida quotidiana. El temps de l’Advent ens ha permès buscar la conversió, la celebració del Nadal ens ha portat a viure amb goig intens la consecució del canvi de vida que regala Jesús. Espero, i així li ho demano, que us concedeixi a tots la valentia d’anar a l’encontre del Senyor que arriba.Us desitjo a tots que visqueu la felicitat de Jesucrist.

Ho faig amb aquesta imatge i amb l’himne litúrgic del dia de Nadal:Veure Déu en la criatura,/ veure Déu fet mortal,/ veure en humà portal/ la celestial bellesa. / Gran mercè i gran ventura / a qui veure’l meresqué! / Qui ho veiés i fos jo! / Veure plorar l’alegria,/ veure tan pobra la riquesa,/ veure tan baixa la grandesa / i veure que Déu ho volia. / Gran mercè fou en aquell dia / la que l’home rebé! / ¡Qui ho veiés i fos jo! / Posar pau en tanta guerra, / calor on hi ha fred, / ser de tots allò que es meu, / plantar un cel a la terra / quina missió de calfred / la que Déu ens confià! / Qui ho veiés i fos jo!