Un comportament amable

Avui voldria insistir en la importància del tracte educat entre nosaltres i entre els grups humans. Es donen diferents apreciacions sobre l’ésser humà, la societat i l’atenció als problemes que diàriament es plantegen. El bon tracte amb els altres se’ns exigeix a tots; és la condició prèvia per al respecte i l’entesa.

Als cristians se’ns demana un punt més, l’amor als altres sense cap classe de trava que arriba –per a molts resulta incomprensible– fins al grup dels anomenats “enemics”. El cas extrem es dona en les guerres, les seqüeles de les quals estem suportant tots. Més enllà d’una teoria de l’acceptació de l’altre com a norma general de comportament, i deixant a una banda els extrems bèl·lics, es tracta de fer un esforç per apropar posicions que convidin a la comprensió de les opinions alienes, a una sana autocrítica i a l’ús d’uns arguments que no danyin la personalitat de ningú i ajudin a confrontar idees independentment de qui les promogui.

La convicció que tots busquem el bé comú està en la base d’aquest plantejament.Actualment, s’utilitza massa l’insult, l’agressivitat i el menyspreu entre uns i altres. Veiem també com el ressentiment, l’odi i la confrontació es donen amb normalitat en molts discursos des de diverses plataformes socials. Sembla que aquesta situació no permet avançar en el foment de la dignitat humana amb totes les seves atribucions i en el desenvolupament harmònic de la societat.

Costa d’acceptar el pluralisme, però és l’única recepta per al respecte i la llibertat aliena. Davant el gran cúmul de problemes que ens envolten, hi ha intents diferents per mirar de solucionar-los. Tots han de ser objecte d’estudi per triar aquell que beneficia una gran majoria.Hi ha un segon pla a considerar, en el sentit que tots presumeixen de bon judici i excel·lent tracte, acusant els oponents d’allò pitjor i més fosc que tenen en el seu cor i en la voluntat de generar el mal a propòsit i d’augmentar els problemes ja existents.

És una vara de mesurar diferent de la que tots hauríem de prescindir. Els altres tenen part de raó en l’enfocament d’un plantejament sol·licitat, i nosaltres podem prescindir d’alguna dada no vàlida o no contrastada. En les darreres setmanes he llegit alguns articles periodístics en aquest mateix sentit i me n’he alegrat.

Des de la meva responsabilitat pastoral, em preocupa no contribuir a la solució acceptable dels problemes socials i, a més, procurar que totes les comunitats cristianes fomentin el diàleg, l’acceptació, l’acolliment de tots considerant-los germans i fills d’un mateix Pare. No podem acusar ningú de foment de l’odi amb paraules que l’incrementen i enverinen l’ambient. No podem acusar l’adversari polític d’assassí o de lladre sense cap mena de prova, només amb la intenció de destruir-lo moralment.

No podem desautoritzar qualsevol iniciativa per estar sustentada en una ideologia o, millor encara, en una cosmovisió diferent o oposada a la que nosaltres defensem. Volem netejar la nostra societat, fer-la més transparent, més cordial, més sostenible en el respecte a tots els ciutadans. Que aquesta pretensió no sigui només “de paraula” sinó amb el convenciment de la nostra voluntat i amb la pràctica de la nostra vida personal, familiar i social.

Així farem més respirable la convivència. Hi cabem tots!