La diòcesi tindrà un nou diaca

Alguns es preguntaran què significa el diaconat a l’Església, encara que ho hem explicat en el Full Dominical unes altres dues vegades en els darrers anys, quan van ser ordenats Francisco Domènech i Luís Pérez, que ja exerceixen el seu ministeri en diferents responsabilitats pastorals. Aquesta nova explicació serà amb paraules d’en Joshua després de la conversa que vam mantenir i en la qual li vaig preguntar si podria resumir aquesta funció diaconal, que ell mateix ha sol·licitat i que l’Església li atorga, i el seu estat d’ànim actual dies abans de la celebració. El candidat començava citant la història dels primers set diaques de l’Església primitiva, segons ens conta el llibre dels Fets dels Apòstols (6,3): “Germans, trieu d’entre vosaltres set homes de bona fama, plens de l’Esperit Sant i de saviesa…”.

L’esglaiava poder ser com ells i haver estat escollit per l’Església per aquest servei. En aquests 6 anys de formació ha viscut un profund procés de discerniment i ha reflexionat molt sobre la seva vida, la seva fe i la seva relació amb els altres. Ha crescut en ell la necessitat de lliurar la seva persona, amb les seves qualitats i limitacions, a tota la comunitat eclesial.

És un pas previ a la futura ordenació de prevere, que li serà administrada en els propers mesos. S’ha preparat amb aquesta finalitat i pot confirmar que se sent estimat per Déu i que l’ha triat per aquesta important i fonamental tasca, cosa que l’omple d’humilitat i d’alegria, se sent petit, però, al mateix temps, enfortit per la gràcia de Déu i acompanyat per les pregàries de familiars i amics. Aquesta elecció de Déu ha donat un sentit nou a la seva vida, dotant-lo de plenitud, d’esperança i de confiança.Ser diaca és ser servidor de la litúrgia, de la Paraula i de la caritat en comunió amb tota l’Església.

El terme ens resulta una mica estrany perquè prové del vocabulari grec. El diaca presta el seu servei de forma radical a l’Església, a totes les altres persones que el requereixin per escoltar-lo, per atendre les seves necessitats i per orientar als altres a l’encontre amb Jesucrist; perquè, no ho oblidem mai, el diaca és una icona del Mestre, és anomenat servidor a l’estil d’allò que Ell va predicar i de com va actuar amb la gent que li demanava el seu auxili; és també un testimoni de la fe, com sant Esteve, és un custodi dels tresors (els pobres) de l’Església com sant Llorenç. És aquell que per la seva entrega i sacrifici mostra el rostre misericordiós de Déu al món i recorda a tothom que l’Església està sempre al servei de tots, especialment dels més pobres i fràgils de la història passada i de l’actualitat plena de desigualtats i descartats.Acabo amb unes frases literals del mateix Joshua que m’ha deixat escrites per a tots vosaltres: “Per a mi aquesta vocació és exigent i bella al mateix temps.

Exigeix una vida d’entrega i de servei, una vida marcada per l’oració i la caritat. Però és també una vocació que, enriquida pel do de l’Esperit Sant, és font d’alegria i de plenitud. En la meva formació per ser prevere, aquest moment és molt especial, al revifar en mi la força de l’Esperit per respondre lliurement i conscient a la crida de Déu”.

Insistia molt que comptava amb les pregàries de tots nosaltres, que som la seva família propera, perquè els seus pares i el seu entorn mexicà no estaran presents a la celebració, encara que units en l’oració en tot moment.