La Mare de Déu de l’Acadèmia

M’agradaria, d’entrada, convidar-vos als actes organitzats per honorar la patrona i per reconèixer als centenars de devots i directius la immensa feina que han fet des del 1862 perquè la devoció a la Mare de Déu arrelés en el cor de totes les famílies i en el de les comunitats i perquè tots els lleidatans poguessin expressar la seva proximitat a aquesta advocació: a una imatge blanca, esculpida en fusta de til·ler, que representa la Immaculada damunt d’una esfera del món, trepitjant una serp –en record del primer llibre de la Bíblia– i que porta un rosari metàl·lic a les mans i un petit cor a la falda que guarda els noms de tots els benefactors d’aquesta venerable institució durant els cent seixanta-cinc anys d’existència.A més dels actes de culte, des de bon començament, l’Acadèmia Mariana va instituir l’any 1865 un certamen literari per homenatjar la patrona a través de l’estudi, la reflexió i l’expressió literària. Aquest certamen ha tingut durant la seva llarga història diverses vicissituds, però sempre ha gaudit d’estima i acceptació per part dels molts participants de la nostra diòcesi i de la resta del territori espanyol. Esperem que la seva permanència produeixi en el futur bons fruits marians i promogui l’evangelització de la nostra societat. Agraïm, com sempre, l’interès i la dedicació de la junta directiva perquè aquests objectius puguin arribar a assolir-se. L’àmbit religiós, i específicament el de la devoció popular, ha estat estudiat des de totes les ciències humanes com a recerca de l’essència més profunda de l’ésser humà.

La filosofia, la sociologia, la psicologia i la història han destacat en un lloc preferent la temàtica religiosa i han desenvolupat alguns aspectes fonamentals del gènere humà. Avui em fixaria, mirant la Verge com a Mare de tots, en un que em sembla important en el nostre temps que és, malauradament, propici a la fredor, la indiferència, l’insult i la desqualificació de l’altre. Parlo de la tendresa com a element identificador de la relació cordial entre les persones. Aquesta actitud queda reflectida de manera especial en les mares i, com a projecció i marc de referència en general per a tothom, en la Mare de Jesús, qui, en la creu, moments abans de morir, vol compartir la seva maternitat amb tothom.Tots recordem la dolçor en el tracte de la nostra mare i les carícies, els petons, les paraules.

Ens reconfortaven i ens donaven seguretat. Tots sabeu que la tendresa neix de la comprensió de l’estat de l’ànima de l’altra persona i tendeix a comunicar-li el lligam, la unió amb ella, i acaba per manifestar-se exteriorment. Fa falta tendresa en l’amistat, en la fraternitat, en la filiació, en l’amor humà. A aquestes expressions de tendresa cal aplicar una mesura única: l’amor adequat a la persona segons les seves pròpies característiques i situació concreta.Com canviaria el nostre món si la tendresa en les relacions fos una constant en tots els ordres de la vida! Demaneu-ho a la nostra Patrona, aquests dies amb més intensitat.

Aquest any acompanyarà la nostra festa la Verge de la Solitud de la Congregació de la Puríssima Sang, els membres de la qual han actualitzat amb molta estimació l’aspecte extern de la imatge.