La família d’avui i de sempre

Parlar de la família en aquest diumenge, quan l’Església ens proposa com a model la imatge de la Sagrada Família, és un plaer, una obligació i una convicció personal i social que, seguint les pautes de Jesús, Maria i Josep, ajuden a equilibrar la nostra personalitat, que creix al costat d’unes persones que ens estimen, i a fomentar unes relacions basades en l’amor i en la gratuïtat. La família és una institució fonamental en qualsevol societat de qualsevol època. Acceptem, per descomptat, una evolució en les seves manifestacions, però insistim que és una peça permanent i necessària per a la maduració de la personalitat de l’ésser humà. A l’interior de la família som estimats i aprenem a correspondre a l’amor. Som valorats i aprenem a analitzar i a discernir. Dialoguem i aprenem a escoltar. Som educats en els valors/virtuts i aprenem l’exigència, l’esforç i el respecte. A l’interior de la família vivim la llibertat dels fills de Déu tot aprenent la funció que hi ostenta i desenvolupa cada persona. Ser pare, ser àvia, ser fill o neta són papers necessaris per a una obligada relació d’harmonia i creixement. No ens referim només a l’amistat entre els membres de la família; desitgem molt més: que tots compleixin a la perfecció el do de Déu d’ajudar els altres.En aquests dies de tensió i guerra aprofito per demanar-vos que pregueu per la pau. Hi ha massa destrucció, massa morts, massa anihilació de la família que, al capdavall, és el principal suport i ajuda per reconstruir tanta devastació i contrasentit. Per acompanyar aquestes dues realitats fonamentals –la família i la pau–, cito unes paraules del papa Francesc, del 2021, per a la 54a Jornada Mundial de la Pau, que, entre altres coses, deia: “Cada persona humana és un fi en si mateixa, mai un simple instrument que s’aprecia només per la seva utilitat, i ha estat creada per viure en la família, en comunitat, en societat, on tots els membres tenen la mateixa dignitat de la qual es deriven els drets humans, així com els deures, que recorden, per exemple, la responsabilitat d’acollir i ajudar els pobres, els malalts, els marginats, a cadascun dels nostres proïsmes...” En aquest dia de la família se’ns convida a fer de la cultura de la cura un estil de vida, alternatiu a la cultura de la indiferència.Tots recordem encara la disposició de la família davant de l’última epidèmia que, com van dir els estudiosos de la sociologia, va ser la institució que va encapçalar l’ajuda a tots els estaments; evidentment, després dels membres dels sectors sanitaris que es van bolcar a salvar vides, arriscant la seva. És un exemple més que ens permet als cristians valorar en la seva justa mesura la família de sempre, formada per un home i una dona units en amor mutu i oberts a la vida que es prolonga en els fills. Som conscients de les dificultats que comporta formar una família, però no ens cansarem de valorar i apreciar com un gran do de Déu haver nascut en el si d’aquesta institució que ha donat sentit a la nostra vida. Hi ha altres varietats d’unions, però els cristians agraïm la família d’avui i de sempre, que acull la nostra existència i ens dona seguretat, afecte i llibertat.