Després de Nadal

En segon lloc, vull donar gràcies a totes les institucions catòliques, parròquies, comunitats religioses, col·legis, moviments apostòlics pel seu interès per mostrar i viure l’ambient nadalenc: alegria, actes litúrgics ben preparats, insistència a compartir amb els necessitats, exquisida atenció cap als nens i adolescents, tracte amable amb tots els que viuen en solitud, participació en campanyes solidàries…Vull reconèixer, molt especialment, el joiós esforç de les famílies per mantenir els petits costums i la immensa tradició de Nadal, des de l’assistència a les celebracions parroquials fins als menjars familiars, on es barreja el record i l’oració pels que no hi són amb l’alegria dels presents; des dels guarniments i els “pessebres” casolans fins als regals del dia de Reis. Que no ens arrossegui la febre consumista i secularitzadora d’aquests moments en què sembla que celebrar Nadal està passat de moda i la seva representació s’amaga d’una manera vergonyant.Hi ha una institució a la nostra ciutat, l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que mereix la gratitud de tothom per les seves iniciatives, cada any més nombroses, i per l’enorme quantitat d’hores de treball per dur a terme el programa previst, no sols durant aquest temps sinó al llarg dels mesos de l’any. L’Agrupació està formada per un conjunt de socis disposats a col·laborar en qualsevol moment i per la Junta Directiva, motor de totes les actuacions i relacionada amb els estaments i autoritats locals. L’objectiu que pretenen per al temps nadalenc és doble: per una banda, viure amb coherència i autenticitat el que significa el Naixement de Jesús i, per l’altra, que la ciutat, i la societat en general, no perdi externament els avisos i reclams de Nadal; per descomptat, que encara voldrien també aconseguir veure gaudir tothom en les diferents activitats centrades en Jesucrist i que no es perdin les arrels de la nostra cultura i dels nostres costums. Estan convençuts que la civilització que hem rebut i que desenvolupem amb els sabers actuals no seria la mateixa sense les manifestacions cristianes.Aquestes festes viscudes tenen una coloració infantil tant en l’ambient familiar com als carrers, places i esdeveniments organitzats per captar la seva atenció. Per aquest motiu agraeixo la tasca de tots aquells que dediquen el seu temps a l’educació de nens, adolescents i joves en les diverses modalitats i espais, parròquies, col·legis, centres de temps lliure… Demano a Déu que els concedeixi paciència i fortalesa per atendre les seves preguntes, les seves emocions, les seves il·lusions i les seves relacions; que no perdin mai l’esperança que la nostra societat millorarà amb les noves generacions que nosaltres eduquem. Tampoc vull oblidar els educadors que enarboren com una gran bandera la seva fe en Jesucrist i la transmeten als més joves amb coratge, amb tenacitat, amb entusiasme. Ho fan amb paraules i, sobretot, amb el seu testimoniatge.