L’Església en l’educació
Segons les notícies que m’arriben, els participants s’acosten al miler i representen tots els sectors educatius: col·legis, professorat de religió, professorat cristià, centres d’educació especial, centres de formació professional, universitats i centres universitaris, col·legis majors i residències universitàries, educació no formal, voluntariat, temps lliure i altres projectes culturals parròquia-família-escola. En cadascun dels sectors esmentats hi ha una ponència o una taula rodona, amb un espai d’intervenció activa dels presents.Hi ha tres ponències principals a càrrec del cardenal José Tolentino, prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació; Fernando Reimers, de la Universitat de Harvard; i Consuelo Flecha, catedràtica emèrita d’Història de l’Educació de la Universitat de Sevilla.Em sembla important assenyalar, com sap tothom, la preocupació de l’Església per l’educació, i a la qual han dedicat la seva vida milers de persones mogudes per la fe en Jesucrist i per l’amor als seus germans, donant-los la possibilitat d’obrir-se a la cultura i aconseguir més autonomia i llibertat, sempre dins del respecte als altres i de l’enfortiment de la pròpia fe. És admirable l’obra educativa de l’Església en el passat i en el present, per això s’enumeren, sense vanaglòria, tants èxits i aportacions al desenvolupament social. També està oberta al futur i molts estudiosos pensen que la labor de l’Església té moltes coses –i molt bones– a aportar. D’aquí neix la segona part del títol del Congrés, Presència i compromís, que pretén constatar la realitat a què opten milers de persones en l’actualitat i la constant renovació que fan les institucions perquè la seva aposta beneficiï més gent i, en conseqüència, afavoreixi la societat en general.Fa unes setmanes hi va haver a la ciutat de Lleida una trobada de professors de l’escola concertada de tota la província. Un elevat percentatge de la mateixa pertany a l’escola catòlica, amb una implantació notable a la nostra diòcesi. Les altres diòcesis germanes, la d’Urgell i la de Solsona, també són comptades en les xifres finals i, en general, podem dir que més d’un terç de la població escolar està situada en aquest àmbit. Això obliga tots els catòlics a agrair l’esforç que fan aquestes institucions educatives per col·laborar en totes les iniciatives que ens demanin i a demanar a Déu que ens ajudi a educar amb l’empremta de l’Evangeli. La missió no és només fer bons professionals i esplèndids ciutadans pel futur, sinó també autèntics cristians que segueixin les petjades de Jesucrist en tots els àmbits de la seva vida personal, laboral i social. El missatge cristià impulsa una mentalitat nova en les relacions humanes tot esperant que la cerca de la veritat il·lusioni el nostre món.Un últim consell: que la matèria de religió, contemplada en els plans educatius, sigui triada pels pares o pels alumnes; ben segur que això afavorirà la seva formació integral. Ja s’han explicat a bastament les raons psicològiques, sociològiques, culturals i històriques de la seva importància educativa.
