Dia del seminari
En aquest marc incomparable, tan estimat per la gent de la nostra diòcesi, l’Església celebra la Jornada del Seminari, com ho fan totes les diòcesis, coincidint amb la solemnitat de Sant Josep (19 de març) o amb el diumenge més pròxim a la festa quan cau en dia laborable. Tenim moltes raons per pregar a Déu constantment per les vocacions al sacerdoci perquè el tema afecta totes les nostres comunitats. Resarem de manera especial per la institució del Seminari diocesà, on mantenim edifici i formadors, però de moment sense residents d’ençà que va ser ordenat prevere l’últim seminarista el 4 de novembre de 2023. És molt important que persistim en l’oració i en l’acompanyament per part de famílies i comunitats envers els qui mostren signes de vocació i tots els catòlics tenim la responsabilitat d’acollir i acompanyar la resposta d’algú a la crida de Déu.
És una crida àmplia, a tots els batejats. Ens ho ha recordat la reflexió de més de 3.000 persones durant el Congrés de Vocacions, celebrat a Madrid al principi del passat mes de febrer. Hi van assistir molts laics (professionals, matrimonis, joves…), membres de Vida Consagrada, preveres, diaques i bisbes.
La trobada es va viure amb gran alegria, molta participació i amb l’estudi de continguts profunds, mirant el present i el futur de les nostres comunitats catòliques. El gran objectiu va consistir a celebrar una gran festa de l’Església que la mostri com a “assemblea de cridats”. Va ser una trobada eclesial que, amb la seva preparació i acolliment posterior, vol ajudar a reconèixer que el Senyor continua cridant a la vida, a la fe i a la missió.
El congrés es va titular Per a qui soc? És la pregunta que fa el papa Francesc en l’exhortació Christus vivit, que uneix dues inquietuds del cor humà: la identitat i el sentit de la vida. És una interpel·lació que ens compromet a tots, sabent que és un do de Déu.
En aquesta jornada del Seminari desitjo concretar el camp d’acció en l’oració per les vocacions i pels qui en l’actualitat es preparen per ser sacerdots en qualsevol diòcesi del món catòlic. Pregarem amb especial intensitat pel Seminari de la nostra diòcesi: els pares i família en general, els catequistes i els sacerdots, els professors i els monitors de lleure, els consagrats. Ens fan falta bons i sants sacerdots.
Acabo aquest comentari amb una citació de la ponència final de l’esmentat Congrés: «Volem donar gràcies a Déu per la vocació sacerdotal. Volem donar gràcies a Déu pels nostres bisbes, sacerdots i diaques. El sacerdot és un batejat que ha estat cridat al servei del Poble de Déu per anunciar l’Evangeli, celebrar la litúrgia i els sagraments, essent alhora testimoni i ministre de la misericòrdia, home de comunitat i de comunió, unit amb els bisbes i el Sant Pare. En la vocació sacerdotal hi ha Jesús en el “per a nosaltres”, mediació sacramental a través de la qual el Senyor acompanya el caminar del Poble sant. En el cor sacerdotal batega l’amor del bon pastor i diem que la seva caritat és pastoral.»
Que Déu escolti les nostres oracions.
