El Putxi

Si li pregunten a un adolescent de Mataró on para l’institut Puig i Cadafalch li faran ballar el cap. L’alumnat l’ha rebatejat com el Putxi. Apòcope extrema. El 2017 serà el seu any. Es commemoren 150 anys del naixement del gran arquitecte. Cent de la seua arribada a la presidència de la Mancomunitat de Catalunya. Malgrat que la versió teenager del seu nom li resti credibilitat, Puig i Cadafalch és una d’aquelles figures que no t’acabes per més congressos i exposicions que s’organitzin. Només per la Casa Amatller del passeig de Gràcia ja tindria sentit l’homenatge. Però no en va tenir prou. Mentre que a Espanya el declivi del que havia estat un gran imperi marcaria a foc una generació pessimista i euroescèptica, intel·lectualment liderada per Miguel de Unamuno, a Catalunya, la pèrdua de les darreres colònies d’ultramar esperonava la societat a avançar en una direcció diametralment oposada. És la Renaixença. Per primera vegada s’uneixen forces a l’entorn d’una nova formació política, la Lliga Regionalista. Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van ser alguns dels dirigents d’aquest partit que veu Espanya com un llast. Són dos maneres de veure el món. Segle XIX versus segle XX. Vicens Vives hi va posar data: 1901, l’any de creació de la Lliga. La història d’aquest partit conservador, monàrquic i catalanista va més enllà de la d’una formació política. “Amb la Lliga neix un somni: un país. Es creen ateneus, casinos, centres culturals, museus...”, destaca l’historiador Josep Maria Solé Sabaté. I aquest nou país necessita referents. Puig i Cadafalch i companyia s’emmirallen en l’esplendor de l’edat mitjana fins al punt de considerar el romànic com un símbol identitari. Un romànic que no es veia als museus, com ara. Ni a les esglésies, de fet, perquè les modes havien canviat i s’havia arraconat a les sagristies. ¿Podia ser que al Pirineu en quedés algun vestigi? Comença una pel·lícula d’aventures al més pur estil Indiana Jones. Així va ser com el mes de setembre del 1907 la missió arqueologicojurídica a la ratlla d’Aragó, liderada per Puig i Cadafalch i organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans, descobreix oficialment el romànic de la Vall de Boí. Gràcies, Putxi, amb tu va començar tot.