Innocents

Que innocent sigui sinònim de ser prou curt com per deixar-se enganyar diu molt del món en el qual vivim. Als innocents, Herodes els pelava sense gaires miraments. Llàstima que no fos tan dràstic amb les innocentades, que van gaudir de bona salut fins fa quatre dies. Mai no he acabat de trobar la gràcia a enganyar algú per riure’s de la seua ignorància. El punt de partida és pervers. Una versió lliure, festiva i legal de l’estafa del tocomocho o de l’estampeta. L’innocent és una víctima. El seu crim, haver confiat en algú amb un dubtós sentit de l’humor. A les innocentades només n’hi ha un que riu, i això hauria de donar una pista de la poca gràcia que fan. No sabem acabar l’any. Els comiats mai no han estat fàcils. Fluctuem entre la pirotècnia dels excessos i la cuirassa feta amb la fredor més eixuta. Iniciem la caiguda lliure després de Sant Esteve i toquem fons la nit de Cap d’Any. Admeto que li professo un odi malaltís (injustificat?) a aquesta festa, la innocentada màxima. Milions de persones pagant preus astronòmics per sopar amb un cucurutxo al cap, fent la conga amb desconeguts. Vestits de tirants sota la boira. Lluentors impossibles. Escanyar-se amb raïm. La fe cega en un futur tan proper que el podem tocar amb les mans, malgrat saber que si un segon després de les dotze de la nit del 31 de desembre canvia l’any és per pura convenció. És una nit per exercir d’innocents. Aquest cop, voluntàriament. Creurem en nosaltres i farem propòsits, bons propòsits. Ens semblarà que des d’algun racó de la nostra ànima ens arriba una remor esmorteïda. Si escoltem amb atenció sentirem la veu de la consciència, que ens empeny i ens demana canvis. A l’altra punta del quadrilàter, plantant cara, el venedor de les pastilles per a no somniar de Sabina, disposat a guanyar l’assalt, ens adverteix de com despentina el vent de la llibertat. De com és de confortable la seguretat. Sabem que el tercer dilluns de gener serà el blue monday, el dia més trist de l’any. I una de les raons per les quals tan aviat ens enfonsem en la misèria és perquè abans que acabi el primer mes del 2019 ja haurem constatat que no complirem les nostres promeses. Que tot seguirà igual, però serem una mica més vells.