Lo far west

Aquest estiu, sota un sol de justícia, Gimenells es va convertir en un gran plató. “És un poble que té una estètica peculiar i molt cinematogràfica”, va justificar Pilar Palomero, directora de Las niñas. I és cert. La colonització de l’oest no va ser exclusiva dels Estats Units. Pobles com Gimenells, el Pla de la Font, Raimat, Santa Maria de Gimenells, Sucs i Suquets formen part d’un territori amb personalitat pròpia tan desconegut com sorprenent. Gimenells va ser fundat per l’Instituto Nacional de Colonización el 1939, ara fa vuitanta anys. Una avinguda de plataners ens endinsa en un nucli urbà que, si el veiéssim fotografiat, no dubtaríem a ubicar a Llatinoamèrica. Cases vestides de blanc immaculat, carrers amples i ben afilerats, una plaça porxada... Tot tan ben endreçat que s’intueix la mà d’un arquitecte de prestigi en l’obra, Alejandro de la Sota. Sortint en direcció a Sucs es troba, intacte, l’antic Centre Tecnològic de Colonització. Les vaqueries, les cases dels treballadors, les sales d’experimentació... El 1944, fa 75 anys, va ser el torn de Sucs. L’Instituto Nacional de Colonización va comprar més de 2.000 hectàrees de terreny dins el Plan de Reforma Agraria projectat pel franquisme. Sucs recorda una missió californiana. L’església descol·loca. Kim Novak i James Stewart hi haurien pogut rodar alguna de les icòniques escenes de Vértigo a les ordres de Hitchcock. És un poble de Lleida, literalment. Una Entitat Municipal Descentralitzada. Però Sucs i el seu agregat Suquets no s’ajusten a l’estereotip. Queden molt lluny els anys de postguerra que van portar gent d’arreu de l’Estat a aquesta nova terra d’oportunitats, però encara avui s’hi respira un ambient senzill, de poble treballador. Més amable i acollidor que els barris obrers de les grans ciutats. Més humà, sobretot. Els carrers són plens de detalls que res tenen a veure amb l’urbanisme, sinó amb la traça d’algun veí. El do it yourself de qui no tenia alternatives. “En este país nuestro en el que los agricultores [...] siguen mostrándose tan indiferentes por el confort y absolutamente ajenos a los valores estéticos, resulta aleccionador situarles ante [...] un núcleo de población como los creados por el Instituto”. No comment.