Merci beaucoup!

Eduardo Benavente cantava que volia ser santa. Ella ja n’era. Santa, Àngels Santa. Sembla un nom artístic, però és el que posa al seu DNI. Diuen que quan passa un àngel es fa un silenci sobtat, espès, incòmode, però ella ha dedicat tota la vida a donar veu a les dones. Va ser la primera catedràtica de la Universitat de Lleida. De fet, va formar part de l’equip capitanejat pel seu gran amic Víctor Siurana que va refundar la universitat. Es va jubilar el curs passat. Són mals temps per a la lírica, i més encara si et dediques a la Filologia Francesa, però ella es mira l’ampolla i la veu mig plena. Se’n va anar convençuda que, malgrat tot, s’havia anat endavant. No mitificava els temps del Roser, quan estudiants i prostitutes convivien en promíscua harmonia al carrer Cavallers. Qualsevol temps passat va ser anterior. Molts anys després, el seu fill, l’escriptor Ramon Usall, la convertiria en un personatge literari que habitava aquells carrers costeruts en el paper de mare del detectiu Rafel Rovira. La literatura sempre ha anat al seu rescat. Aquesta setmana, la facultat de Lletres li va fer un homenatge en forma de llibre, Evocar la literatura francesa y francófona de la modernidad (Pagès Editors). El govern francès la va reconèixer amb la insígnia de Chevalier de l’Ordre des Palmes Acadèmiques, però no sé si això la va remoure tant com quan va fer el pregó de la Festa Major de Lleida el 2016, l’any del mític cartell d’Àngel Jové. Va fer un recorregut sentimental per la ciutat de la seua infància. “Per a mi el mes de maig sempre serà el de la Festa Major i el del mes de Maria.” Potser perquè quan estudiava al col·legi de la Sagrada Família, al maig quedaven alliberades de la foscor de l’uniforme i se’ls permetia portar una brusa blanca. “Ara diria que el maig és el mes de la feminitat, però aleshores no n’era conscient.” Com tampoc sabríem, si no fos per ella, el que han escrit tantes dones silenciades. A ella devem que al monumental Dictionnaire Universel des Créatrices hi hagi prop de 200 autores catalanes i espanyoles. Àngels Santa diu que té pendent una novel·la, però ens n’ha regalat moltes. Ens va ensenyar a sortir del laberint del patriarcat estirant el fil d’Ariadna. Jo, com Parálisis Permanente, vull ser Santa, Àngels Santa.