Primer de maig

Potser és perquè les tenim tancades i les trobem a faltar que hem rescatat de l’oblit el vers de Joan Margarit “la llibertat és una llibreria”. Però les llibreries rai que tard o d’hora reobriran. Tornarem a ser lliures si és que mai n’hem estat? Juristes i filòsofs no les tenen totes. Jo, tampoc. Segurament, la visió d’un horitzó tan negre que combina amb tot té alguna cosa a veure amb les moltes setmanes que portem engabiats. Però la reflexió és més profunda que la mirada de Bette Davis. Avui és primer de maig, Dia Internacional dels Treballadors. I teletreballadors. Si el món no s’ha aturat del tot malgrat la pandèmia ha sigut per ells. Pels confinats en oficines casolanes o en cases despatx, que tant és. El teletreball, a més, permet una certa conciliació familiar. A favor, és clar. Però sempre hi ha un però. El dia que ens vam posar un smartphone a la butxaca ens vam carregar els drets adquirits a la revolució industrial. Vuit hores per treballar, vuit hores per descansar i vuit per viure. Amb l’iPhone no hi comptàvem. Si el 600 va obrar el miracle que la classe treballadora es considerés classe mitjana perquè podia fer una escapada familiar al poble dels avis o a la platja, els mòbils ens han convertit en dòcils esclaus geolocalitzats. Hem deixat de tenir horaris. Rebem missatges d’Hisenda, notícies familiars, informes de feina, notificacions mèdiques i acudits sense filtre. I perdem hores, perdem dies. El temps és etern, però nosaltres, no. Que hi hagi aplicacions per silenciar aplicacions ens dóna una pista de com de difícil és ser amo del teu propi mòbil. O que hi hagi hotels digital detox on pagues perquè et guardin la teua joguina, conscients que no tenim voluntat pròpia. I quan encara havíem de celebrar el funeral per la jornada laboral, descobrim que ens podem connectar en remot i que sempre podem estar disponibles. I ara no sé si el teletreball em sembla un avenç o una gran passa enrere. Em deia un amic que l’esclavitud no es va abolir perquè

Lincoln guanyés la guerra, sinó perquè els amos es van adonar que era més barat alliberar-los. Ja no calia comprar-los, ni alimentar-los. Ara el sistema aspira a fer-nos tan lliures que ens vol a tots autònoms, empreses unicel·lulars desmembrades de tota solidaritat.