Folrar llibres i esperances

Faig meu el somni de Quim Monzó, que, com a prèvia al retorn a la seua columna després de tres mesos sabàtics per la Covid-19, regalava el titular que aspira a escriure opinió sense opinió. Avui, em representa. Primer divendres de setembre. Jo hauria d’estar cantant (amb una mica de sort, mentalment) la mítica cançó

disco

d’Earth, Wind & Fire, reprimint les ganes de desitjar bon any a tothom. Arrossegarem aquest funest 2020 fins al 31 de desembre, cert, però és ara quan tot comença. En algun racó del nostre disc dur, setembre sempre serà un inici de curs prometedor, encara que no ens dediquem a l’ensenyament, ni tinguem fills en edat escolar. El mes de la nostàlgia en què invocarem la llum daurada de les tardes de llibertat salvatge dels darrers dies d’estiu de la nostra infantesa. El record de l’aroma subtil dels clafolls d’ametlla i la fusta dels colors Alpino que ens delíem per estrenar. Enguany, però, aquest temps d’esperança és ple d’incertesa. Deia que m’apuntava a l’equip de la no-opinió perquè no aconsegueixo trobar arguments prou sòlids per defensar la tornada a l’escola tant sí com no, però tampoc no concebo un món que va fent, malgrat tot, amb els nens eternament a casa, esperant Godot. O potser és que és temps de folrar llibres amb la mateixa il·lusió amb què assagem els bons propòsits. És per això que cap crisi no ha aconseguit acabar amb els col·leccionables que aquests dies omplen de cartrons i objectes impossibles els quioscos. Ningú no els completarà mai, en som conscients, però necessitem creure en nosaltres i ens apuntarem a gimnasos, a acadèmies d’idiomes o ens posarem pegats de nicotina. Sabem que un dia no gaire llunyà plourà, o farà vent, o tot alhora, i ens meravellarem amb la catifa de fulles grogues que semblarà sortida del no-res: l’implacable pas del temps. Del mal temps, en aquest cas. Arribarà l’hivern i haurem ajornat les decisions que aquests dies bullen al bany maria, com la conserva. Però no defallim, encara que fem trampa, i d’aquí a quatre mesos, quan torni a ser Cap d’Any, ens donarem una nova oportunitat. La necessitarem, com la mascareta. No sé com acabarà el curs 2020/21, si és que mai acaba, però ha de començar.