Desenterrar l'oblit

Quan s’obre una fossa es tanquen moltes ferides. L’historiador Jordi Oliva fa més de trenta anys que documenta les víctimes de la Guerra Civil a la Segarra. I així va ser com les més de 400 persones enterrades anònimament al cementiri de Cervera van tenir nom. Ara també tenen història. Desenterrar l’oblit (Fonoll) recull una vintena de biografies

escrites pels seus familiars. Paquita Buron, filla d’un soldat republicà, és qui va prendre la iniciativa de documentar aquestes vides tristes, estroncades abans d’hora. Amb la mateixa determinació amb què el seu nét, Kilian Jornet, vola, més que no corre, per crestes impossibles, ella va empènyer els descendents a refer les històries dels qui no van tenir oportunitat d’explicar-se. Tot va començar el 2008, quan es va dignificar l’espai on eren enterrats. Unes quantes famílies van participar en un acte commemoratiu i es va posar en marxa un projecte que ha anat creixent com l’ametller que es va plantar aquell dia. Cada primer dissabte de setembre es tornen a trobar des d’aleshores. I cada cop són més. Això ens ha permès de saber que la mare i les tres germanes de Lluís Suades, de Puig-reig, van teixir molts jerseis per als soldats que eren al front amb l’esperança que algun el tapés a ell del fred. Va morir el 2 d’agost del 1938, amb 27 anys, però elles no ho van saber fins que Oliva va publicar el seu treball. Encara més jove era Salvador Sendiu, de Vacarisses, que va morir abans de fer-ne vint. La seua és una de les biografies que et trenquen el cor. Era el petit de quatre germans. Ció Utset, la seua mare, no el va plorar només a ell. Manel, el tercer dels germans, tampoc no va tornar de la guerra. I quan semblava que el malson havia acabat, començava la salvatge repressió de la dictadura, i el 6 de juliol de 1940 van ser afusellats al Camp de la Bota el seu marit i el segon dels quatre fills. Josep Rius, de Mataró, ho tenia tot a punt per casar-se. Tot just s’acabava de comprar els mobles quan el van mobilitzar. Al llibre se’l veu en una fotografia pensada, elegant, gairebé cinematogràfica. No és casual. Era fotògraf aficionat. El seu nebot va trobar un centenar de negatius a les golfes. M’agrada pensar que encara podem veure el món amb els seus ulls.