Històries que ens expliquen

Ho va escriure el 2008, quan l’iPhone de Steve Jobs acabava d’aterrar a les nostres vides i ens començàvem a enredar en xarxes socials. Fa quatre dies, com aquell qui diu, però el temps és relatiu. Per a la filla d’Hernán Casciari aquests pocs anys eren tota una vida. Aquella nit l’escriptor argentí li va explicar un conte dels germans Grimm, Hansel i Gretel. Quan va arribar al moment més tenebrós de la història, quan els germans s’adonen que uns moixons s’han menjat les molles de pa que havien anat deixant estratègicament per trobar el camí de tornada a casa. Es feia fosc i estaven sols al bosc, perduts. “Mi hija me dice, justo en ese punto de clímax narrativo: No importa. Que lo llamen al papá por el móvil”. El text ha fet fortuna. De fet, encara circula en forma de monòleg per algun grup de WhatsApp. L’anècdota porta l’autor a esgarrifar-se amb la idea de com d’espantosa seria la literatura si sempre haguessin existit els mòbils. Convida el lector a imaginar com canviaria qualsevol història si el protagonista hagués portat un smartphone a la butxaca. Penèlope deixaria d’esperar amb incertesa el retorn d’Odisseu. Julieta faria un missatge a Romeu avisant-lo que fingiria un suïcidi, no fos cas que fes cap rucada en veure-la estesa a terra. I així fins a l’extenuació. És un relat divertit i trist a la vegada, perquè intueix que la telefonia mòbil entorpirà les històries que expliquem d’ara endavant. I es pregunta si no farà, també, que la nostra vida sigui més ensopida, perquè ja ningú haurà d’anar corrent amb desesperació a un aeroport a dir a la persona que estima que no pugi a l’avió que els separarà. S’escriuran d’altres coses, és clar. De fet, segons Albert Sánchez Piñol, fa milers d’anys que només tenim dos arguments: “Algú o alguna cosa va” i “algú o alguna cosa ve”. Tota la ficció (i aquí hi entren també pel·lícules i sèries) es pot resumir amb aquesta simplicitat demolidora. Com a molt, combinem els dos arguments. Són alguns dels misteris que revela a Les estructures elementals de la narrativa (La Campana). I va més enllà. Què fa que ens atrapi una història? La resposta és un tractat de filosofia. Volem saber la resposta a una pregunta binària. Un sí o un no. No ens cal res més.