Ciències ocultes

Ahir va ser el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Això dels dies internacionals té aquella insuportable lleugeresa del no ser, però passa com amb les efemèrides, que acaben sent el pretext per parlar dels oblidats. Les oblidades, principalment. A la meua època, el Quimicefa era per als germans i el maquillatge de la Señorita Pepis, per a servidores. Els nostres experiments estaven homologats per Corcuera: a casa i amb gasosa. A finals del 2004 es va inaugurar una gran plaça a Cappont, uns jardins, de fet, que portaven el nom de Zoe Rosinach. El Col·legi de Farmacèutics ja l’havia reivindicat i homenatjat, però gosaria afirmar que el 99% dels ciutadans es va preguntar qui era aquella dona. L’historiador Quintí Casals ens va descobrir una dona fascinant que va néixer a Lleida el 1894. La seua família, culta i liberal, va fer estudiar els quatre fills, independentment del seu sexe, i Zoe Rosinach va començar la carrera de Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1913. Eren tres noies que havien de seure separades dels seus companys i, en acabar les classes, un catedràtic les acompanyava a casa. Es va anar traient totes les assignatures sense problemes i, fins i tot, tenia una matrícula d’honor, però el professor d’anàlisi química es va negar en rodó a aprovar-la. Ella no es va desanimar i “acollint-se a una normativa del 1916 que autoritzava l’examen en un altre centre als alumnes que només els restava d’una a tres assignatures per acabar una carrera, va sol·licitar l’ingrés a la Central de Madrid”. No tan sols es va llicenciar, sinó que es va convertir en la primera doctora en Farmàcia de l’estat. Zoe, un; energumen, zero.I malgrat l’heroïcitat, anònima. Aurèlia Pijoan era una generació més jove, del 1910, però la història es repeteix. Aquesta metgessa de Castellserà, rescatada de l’oblit per la historiadora Antonieta Jarne, era una especialista en malalties infeccioses. L’esclat de la Guerra Civil la va sorprendre preparant la tesi doctoral sobre la immunitat del paludisme. Era científica però, sobretot, era una dona compromesa. Militant del PSUC, el 1937 es va convertir en la primera regidora que va tenir l’ajuntament de Lleida. Elles, i tantes altres, van obrir camí. Seguim.

.