Perdona'ns, Dolores

Recordava els casos. I tant.

I Dolores Vázquez, la dolenta. Tenia la seua cara ben present.

Potser sí que al final la van absoldre, però és un record borrós. Des del laberint de la memòria m’arriba l’eco d’alguna cosa d’un assassí en sèrie, però tot és confús.

D’ell, del monstre, ni rastre. Ni em ve el nom, ni la fisonomia.

Tot això em passava pel cap en el moment de prémer play per veure el documental Caso Wanninkhof-Carabantes (Netflix). Que l’hagués dirigit Tània Balló, a qui mai agrairem prou Las Sinsombrero i totes les històries que ens ha explicat en femení plural, era més que garantia.

I no em va decebre. “Assassina!” Una munió de gent a punt per linxar-la.

I no ho podem fer pagar a les xarxes socials, que era 1999. Dolores Vázquez havia estat parella de la mare d’una pobra noia de 19 anys que van matar.

Encara que la van trobar nua, es va descartar que el crim tingués un mòbil sexual. Tampoc no es va seguir la pista de la burilla amb ADN masculí trobada on el rastre de sang indicava que l’havien atacat.

I tot això anava a càrrec, que sembla un acudit, però és massa greu per fer-ne broma, de l’equip de la Guàrdia Civil que havia investigat el cas de les nenes d’Alcàsser. Què podia sortir malament? “Assassina!” I detenen Dolores Vázquez, que tenia coartada.

Cap prova incriminatòria, però la sentència està dictada abans i tot que comenci el judici. El crim d’aquesta dona era ser lesbiana, no plorar davant de les càmeres i ser forta.

Ens ensenyen retalls de premsa i fragments de televisió: que si era masculina, que si autoritària, que si no somreia, que si practicava karate. Vergonya.

I la jutgen. La condemnen a 15 anys de presó.

Tothom aplaudeix i se’n felicita. Va haver de morir una altra pobra noia el 2003 perquè es fes justícia, d’aquella manera.

La mateixa burilla. El mateix ADN.

Pertanyia a un depredador sexual fugit del Regne Unit que vivia a la Costa del Sol, com elles. La Interpol ho havia comunicat, però a tothom li va semblar tan normal, començant per l’aleshores ministre d’Interior, Ángel Acebes.

A Tony King el van detenir sense enrenou. No li vam veure la cara.

Dolores .

Vázquez

quedava exculpada, però marcada. No se la va indemnitzar. Ningú li va demanar perdó. Lesbofòbia.