La nena que llegia en un puf

Ella no és una lladre de llibres, però comparteix passió i edat amb la inoblidable Liesel Meminger de la novel·la de Markus Zusak (i posteriorment, pel·lícula). Un dia va entrar a La Fatal i va preguntar educadament si podia agafar un llibre de la prestatgeria. Va seure en un puf i es va quedar absorta en la història que transcorria entre les seues pàgines. Quan va acabar, el va tornar a deixar al seu lloc i se’n va anar, discretament. Va ser aleshores quan a la llibreria van ser conscients que no era la filla de cap dels clients. L’endemà, va tornar a aparèixer i va agafar un altre llibre. Li van preguntar si la seua família sabia on era. I ella va dir que sí, que regentaven un bar proper i ella havia demanat permís per passar la tarda allà on era tan feliç. Van arribar a una mena de pacte. Podia entrar a llegir quan volgués, sempre que sabessin a casa seua on era i que avisés algú de la llibreria que era allà. I així ho feia. Entrava, es dirigia al taulell a saludar i es quedava al seu raconet a llegir. Un dissabte de tardor la vaig veure asseguda al puf, sense aixecar el cap del llibre. Semblava un anunci de promoció de la lectura. Una imatge preciosa que em va contextualitzar Jordi Souto. La nena es va acabar convertint en prescriptora literària, era el millor termòmetre per valorar les novetats que anaven arribant. Un dia, la van sorprendre obsequiant-la amb un llibre acabat de sortir del forn. Va mostrar-se molt contenta però, contra pronòstic, no es va posar a llegir-lo amb avidesa, com solia fer, sinó que va sortir esventada de la llibreria, va anar a casa seua a guardar-lo i va tornar al cap de pocs minuts, per seguir llegint. “Que no t’ha agradat?”, li van preguntar. “Sí, però aquí n’hi ha molts i a casa només tinc aquest”. Per nenes com ella les biblioteques haurien de ser una de les prioritats de tots els governs. Això sí que és una senyora estructura d’estat! Són equipaments culturals imprescindibles per democratitzar la cultura on conviuen en promíscua harmonia escriptors, contacontes, lectors i usuaris que només necessiten un punt de connexió a internet o un lloc per llegir el diari. La sopa d’all està inventada. La Mancomunitat ja hi va apostar cent anys enrere. Però ara que s’apropa Sant Jordi recordem-ho: llegir ens farà lliures!.