Les quatre bodes de Carme Piñol

Elena del Amo no les tenia totes. Explicar una anècdota familiar al saló de plens de la Diputació potser no era massa ortodox, però es va deixar portar pel cor. I com l’hi vam agrair! Havia fet mans i mànigues per anar a Lleida a recollir el premi Pica d’Estats al millor treball periodístic publicat en premsa especialitzada en viatges i turisme per un reportatge sobre el romànic de la Vall de Boí. “No m’anava gaire bé de venir perquè era a Xerès i aquesta tarda he de ser a Madrid, però volia passejar una estona pels carrers on es va forjar la història d’amor més bonica que conec.” La periodista ens va fer recular vuitanta anys, quan el madrileny Alejandro Valero, comissari de la República, va ser destinat a Catalunya i va conèixer una jove lleidatana, Carme Piñol. “Sempre deien que a la guerra es vivia tot amb molta intensitat i per això es van casar setmanes després d’enamorar-se”, explica la reneboda. I s’estimaven molt, perquè la seua història d’amor va sobreviure al camp de refugiats d’Argelers, on res no els va separar. Literalment. Ella es va amagar al barracó d’homes i entre tots dos van anar portant l’horror com van poder. Sarna inclosa. Quan es va acabar el malson, i després de lluitar amb l’exèrcit roig contra els nazis, van fer cap a l’URSS, on no els van reconèixer el matrimoni i es van haver de casar per segona vegada. Van viure a Gorki. Allí va néixer el seu primer fill, i posteriorment, es van establir a Ucraïna, a Crimea, on va néixer la seua filla. El 1969, després de vint anys d’exili, es van acollir a la llei d’indult. En desembarcar al port de Sagunt els van obligar a casar-se. El franquisme no reconeixia la boda republicana ni la soviètica. A tots els efectes, els fills eren il·legítims. “Va ser per humiliar-los, perquè ni tan sols van fer constar en cap registre aquest casament.” I encara n’hi hauria un altre. Als anys vuitanta, quan la parella ja era gran, van organitzar una boda amb tots els ets i uts. Aquest cop perquè sí, perquè els donava la gana. Invitacions, banquet, cigars i crits de “visca els nuvis!”. Les altres havien estat en circumstàncies extremes i mai les havien pogut celebrar. L’antic comissari de la República va aixecar la copa: “M’he casat quatre vegades i sempre amb la mateixa dona”, la lleidatana Carme Piñol. De pel·lícula.