Una nit al museu

No s’hi esperen vampirs, però també estaran oberts fins a la matinada, com el mític local de carretera de la pel·lícula de Robert Rodríguez. Ja fa uns quants anys que els museus commemoren el seu Dia Internacional –si hi ha el dia del vàter i de la croqueta, com no n’han de tenir un– amb una nit plena d’activitats, una festa. Potser no és bon dia per descobrir-ne cap, però està molt bé per perdre’ls la por. Per aturar-se a escoltar les emotives històries que expliquen les peces, fins i tot les d’aparença més humil. La centraleta telefònica de la Central Hidroelèctrica de Capdella fa rodolar les perles del collar de Mariona Rebull per l’escalinata del Liceu. Aquí arribaven les trucades del gran teatre barceloní per demanar electricitat quan hi havia funció. Quan la Vall Fosca va il·luminar Catalunya. També hi ha foscor. Al Museu Comarcal de l’Urgell s’hi conserva un collar d’amulets que va portar un nen que patia una malformació òssia, una les 300 víctimes de l’assalt al Call jueu de Tàrrega de 1348. I no pots evitar de sentir un calfred per la mort violenta d’algú tan fràgil. Lèsbia també va morir prematurament a la Iesso romana. Al Museu Eduard Camps de Guissona s’explica la trista història de la nena que tenia “onze anys i deu mesos” quan va morir. Resulta commovedora la precisió amb què la seua mare, Servil·la Praepusa, deixa constància del molt que li dolen aquests dos mesos d’absència afegits a tota la maleïda eternitat. “Encara no havia vessat totes les llàgrimes que duia a dins.” Les nostres brollen. També pot passar desapercebuda si no es presta atenció l’Ocultació de Seròs del Museu de Lleida. Als anys vuitanta, mentre es feien obres en una casa d’aquesta població del Baix Segre, es van trobar uns objectes emparedats. Feia 450 anys que el seu propietari va haver d’amagar la fe que professava. Un devocionari morisc escrit en àrab, un talismà, documents, una gerra. I em ve al cap una nit llunyana en què sento explicar que una casa veïna a la meua han trobat un llibre i una espasa ocults en una paret. A mi em sona a història de pirates, però els grans parlen de moros. I no acaben de ser conscients que som nosaltres, que són els nostres avantpassats.