Del blau al negre

No coneixia la història, la real, i no me la puc treure del cap. Romain Lannuzel era un francès de vint anys que havia vingut a Barcelona amb una beca Erasmus. Estudiava Filologia Anglesa a la Universitat Autònoma, així que aviat va adonar-se que li seria més còmode i més econòmic traslladar-se a viure a Sabadell. En plena mudança, el 13 de novembre del 2007, va pujar a un tren per reunir-se amb les seues companyes de pis, però mai no va arribar a la cita. Se’l va empassar la terra. Aquell dia havia anat a classe, havia trucat els seus pares a la Bretanya, havia recarregat el mòbil... i, de sobte, res. Res. L’escriptora Carme Riera era professora a l’Autònoma, aleshores, però no se n’havia assabentat. És de suposar que en un primer moment no van saltar les alarmes. Potser li havia sorgit una emergència familiar, potser havia conegut algú.. Carme Riera no sabia què passava, però sabia que alguna en passava. “En una universitat americana no m’hauria atrevit a preguntar-ho per si em denunciaven per intromissió en la intimitat de les alumnes, però aquí encara ho podem fer, així que vaig preguntar a unes estudiants d’Erasmus si tenien cap problema, perquè les veia cada cop més tristes”. Les noies li van explicar la misteriosa desaparició del seu company Romain Lannuzel. Estaven dolgudes, perquè entenien que la universitat no s’havia implicat prou en la seua cerca. Carme Riera va fer gestions. El cert és que a l’Autònoma estaven molt preocupats pel cas, però no feien massa soroll seguint la recomanació inicial dels Mossos d’Esquadra. I van passar els dies, els mesos, els anys. Carme Riera no aconseguia passar pàgina. Encara que no hagués conegut l’estudiant francès, el desassossec de la incertesa la va empènyer a escriure’n la història. Natura quasi morta, la primera incursió de Carme Riera en el gènere negre, parteix d’aquest cas, encara que és una obra d’estricta ficció. “Mai no tornaré a escriure una novel·la negra”, va assegurar solemnement el 2012. Però hi va tornar, tot i que Venjaré la teva mort (2018) era, al seu parer, de color gris fosc. Divendres va recollir el premi del festival El Segre de Negre per la seua trajectòria negra, tot i que ella sempre serà més de blau.