Tres xiquets de Sarroca

No hi ha res pitjor que la mort, diuen. Fals. Cada any es denuncien més de 3.000 desaparicions a Catalunya (3.333 el 2021). Un 98,8% d’aquests casos es van resoldre, segons dades dels Mossos, però en aquest imperceptible 1,2% que es dissol en la fredor de l’estadística hi ha una quarantena de famílies que no tornaran a dormir vuit hores seguides. Aquest agost s’han complert cinquanta anys de la desaparició de tres xiquets de Sarroca de Lleida. Isidre Esteban, de 10 anys, i els germans Ramon i Baltasar Gómez, de 10 i 7, van sortir de casa a quarts de cinc de la tarda. Al vespre, quan ja era fosc, van saltar les alarmes. Aquell dia s’havia declarat un incendi en un paller del poble. El foc rai, la canalla feia patir. Van anar a trobar el Francisco, un de la colla amb qui solien anar, per si en sabia res. “Havíem quedat al paller”, va dir. Era el seu amagatall secret. Aquella mateixa nit els llums d’un tractor il·luminaven un munt de cendra, on es buscava qualsevol indici que els petits haguessin estat allà. Res. Els pares s’aferraven a l’esperança que els nens haguessin provocat accidentalment l’incendi i haguessin fugit espantats. Se’ls va buscar sense descans. L’endemà, les famílies van denunciar formalment la desaparició a la Guàrdia Civil. Al paller no se’n va trobar cap rastre, però allò va ser un forn durant hores i fins i tot les teules es van fondre. Dies després, quan el poble assimilava la tragèdia i cada cop semblava més inversemblant que la canalla tornés, es va rebre una carta anònima a l’ajuntament en què es deia que els nens creuarien la frontera francesa el dia 20. Potser els havien raptat. Oficialment, s’estava pendent de les restes enviades a analitzar, però aquella carta va retornar les esperances. Després hi va haver una trucada. Demanaven mig milió de pessetes per les tres vides. S’ha de ser molt desaprensiu. A mig setembre, l’Institut Anatòmic Forense de Barcelona va concloure que hi havia restes humanes entre les cendres, però aquest informe es contradeia amb el que es va fer a Madrid. El dubte no es va esvair. El 1996 la jutgessa va autoritzar a exhumar els sacs amb restes de l’incendi que es van enterrar quan se’ls va donar oficialment per morts. S’hi va trobar una dent de llet. Cinquanta anys i encara fa mal.