La Senyora Tal i el 25-N

Feia dotze anys que havien assassinat les germanes Mirabal a la República Dominicana del sanguinari Trujillo, però encara no es commemorava el 25-N, el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència contra les Dones. Aquell 25 de novembre de 1972, avui fa cinquanta anys, també van intentar matar una dona. Els fets van tenir un escenari tan inversemblant com el palau episcopal de Lleida. Com havia de ser la relació perquè en ple franquisme la parella tramités la separació canònica. Es van quedar sols en una sala d’espera mentre declarava un testimoni. Sols amb la pistola d’ell, que era policia. Es van sentir quatre trets. Dos van deixar malferida la dona, el tercer va ser una bala perduda i el quart, el del suïcidi de l’agressor, que es va disparar al cap. Un horror. A ella la van portar a l’hospital de Creu Roja, a pocs metres del bisbat. La van operar d’urgència i malgrat la gravetat de les ferides, es va salvar. Començava la segona vida de la Senyora Tal (no cal remoure res, no calen noms). La violència no es va aturar. Li van negar la pensió de viudetat perquè ell s’havia matat. Que tingués tres fills menors al seu càrrec i seqüeles de la bestiesa que li van fer no va semblar importar-li a ningú. O gairebé. La Senyora Tal es deixava caure al Camp Escolar a l’hora del pati i venia coca als estudiants per guanyar-se quatre pessetes. Ho feia amb la complicitat de docents que coneixien el seu cas. Una professora de grec, especialment, se’n va preocupar molt i la va animar a treure’s unes oposicions. Ella no ho veia gens clar. L’autoestima tocada i enfonsada després d’anys d’abusos. Però se les va treure. Amb la nòmina li arribava l’autonomia econòmica, una mica de tranquil·litat. La vaig conèixer quan ja feia un munt d’anys d’aquell 25-N. Als instituts hi circulen moltes llegendes negres sobre els professors i el personal de serveis que hi treballa. La seua era que havia mort l’home d’un tret d’escopeta. Tenia més de quaranta anys quan vaig saber la veritat i em va doldre en l’ànima que s’hagués pervertit d’una manera tan miserable la seua tristíssima història. Senyora Tal: m’alegro que tingués una segona oportunitat i sento molt no haver-me adonat del pes de la llosa que carregava.