EL RETROVISOR
Cassola de Batea
Coincidint amb la temporada de reg –bé, segurament hi té més a veure la proximitat de Sant Jordi–, Pagès Editors ha publicat El presidi de Montclar, amb un subtítol esclaridor: Els reclusos en la construcció del Canal d’Urgell. Felip Gallart i Vicent Lladonosa documenten una epopeia, la perforació d’un túnel de 4.917,60 metres per anar a trobar l’aigua del Segre, que havia de calmar la set del Clot del Dimoni, la gran plana d’Urgell. Foradar la serra era la part més complicada d’aquesta obra d’enginyeria que canviaria per sempre el paisatge i la història de Ponent. Més de 3.000 persones van treballar-hi, de les quals una tercera part eren presidiaris. El 27 de juliol de 1860 una trentena d’aquests desgraciats se’n van afartar. Felip Bes Saun, un jove de 24 anys de Batea conegut com Cassola; Josep Dañans, teixidor de Sant Hilari, de 37, i Joan Santacana, un pastisser de la Manresana de 24 anys, van liderar la fugida. Feien torn de nit al pou 2, on treballaven una seixantena d’homes. “Qui vulgui la llibertat que vingui a aquest costat”, va dir Cassola. Van lligar els que no van gosar escapar-se i quan va aparèixer el capatàs amb els seus homes, els van atacar i es van vestir amb la seua roba. Disfressats, van demanar de pujar per una mena de cubells que feien d’ascensors i van sorprendre els soldats. Al sentinella el van pelar. Llavors, de quatre en quatre, els trenta presos van pujar a la superfície sense cadenes ni grillons. Els van trobar al cap de pocs dies. Als líders els van enviar a la presó de Lleida, que era a l’església romànica de Sant Martí. En destaco l’estil perquè enfilats l’un sobre l’altre van aprofitar el calat d’una rosassa per escapar-se de nou. A Dañans i a Santacana els van tornar a capturar i van ser afusellats a Montclar. A Cassola no el van trobar. Complia condemna per haver robat 800 duros a un del seu poble i per haver desertat. Va passar per presons de Tortosa, Barcelona i Vic. I ja havia intentat escapar-se al crit de “llibertat o mort!”, per això el van enviar a Montclar. No va ser llibertat, va ser mort. El 12 d’abril de 1861 el van trobar a Sevilla i el van portar a Batea. Va ser afusellat davant de l’església i com que es va negar a confessar-se va ser enterrat allà mateix, perquè tothom el trepitgés.