Un matí als anys vuitanta

Cau internet i el caos s’apodera del nostre món. Potser perquè el nostre el món penja, literalment, d’un fil. Recordo la perplexitat que em va produir uns anys enrere descobrir l’existència dels hotels digital detox, uns establiments on cal deixar els dispositius mòbils, ordinadors, tauletes i similars en una caixa de seguretat.

No m’ho podia creure. Era com tornar a veure l’anunci de la màquina Step Stepper de les matinades d’insomni de Teletienda. Inevitablement et preguntaves si no era més pràctic i infinitament més barat pujar i baixar escales.

En aquella mateixa època hi havia queixes d’hostalers del Pirineu per la poca cobertura que els arribava. Deien que perdien congressos per no poder oferir un bon servei d’internet. Definitivament, ens havíem tornat tots bojos. Uns pagant per no tenir internet, d’altres cancel·lant reserves perquè no hi havia connexió. A l’immens jardí d’un d’aquests hotels de muntanya veies passar ànimes en pena seguint a santa compaña telefònica. En comptes de ciri, un mòbil que s’eleva al cel en posició de pregària. Ionquis tecnològics. Nomofòbics perduts. És una tarda fresca.

Olor de terra molla. Paleta de colors càlids a l’horitzó. Potser perquè fa hores que he desistit, trobo grotesca l’escena. Molts anys abans havia fet nit en aquest mateix hotel perquè una tromba d’aigua apocalíptica va sabotejar una excursió. Una única trucada, com els detinguts de les pel·lícules. No calia més. L’endemà vaig comprar una postal a la botiga de souvenirs i hi vaig posar alguna cosa semblant a “malgrat el paisatge i les termes, a Thomas Mann no li hauria resultat fàcil escriure La muntanya màgica amb hostes vestits amb xandalls llampants”. Ara hauria fet un tuit. Aleshores podies estar un dia desapareguda i ni la policia et buscava.

No passava res. Absolutament res. Els smartphones són una petita meravella que ha transformat radicalment la nostra vida, però ens ha condemnat a viure hiperconnectats. Que hi hagi aplicacions per silenciar aplicacions ens dona una pista de com de difícil és ser amos dels nostres propis mòbils. No hi ha una realitat paral·lela dos punt zero. Hi ha d’altres mons, però són en aquest. Paul Éluard inspirant anuncis de perfum de quan no teníem internet.