Les cendres a la piscina

El 1992 es va publicar un llibre deliciós de Javier Marías (Vidas escritas, Editorial Siruela) que ens prevenia contra la mitomania literària. I és cert que hi ha autors capaços d’espatllar la seua obra. “Els somnis no s’han de fer mai realitat”. Explica Carme Riera que el seu arxiduc Lluís Salvador va convidar moltes vegades l’emperadriu Sissí a visitar la Mallorca de finals del XIX. I així de decebuda va partir de l’illa. No passa sempre, és clar. Tornem a Mallorca. A Sa Pobla, i Laura Gost contradiu Marías. Ni tan sols havia nascut quan es va publicar Vidas escritas. És postolímpica, segons definició pròpia. Dimarts va guanyar el premi Proa amb Les cendres a la piscina (a la venda el dia 15) i va ser “com si la neta d’Antònia Vicens tingués ara de germana una Sally Rooney mallorquina”, en paraules del portaveu del jurat, Xavier Pla. Gost va estar a l’alçada de les expectatives creades. “La ironia és el meu idioma preferit després del català”. Titular servit en safata. La mort dels seus padrins a començaments de 2023 amb només deu dies de diferència la va empènyer a retenir les seues vides en una novel·la plena d’humor. Perquè l’humor “és un bon antídot contra els excessos de solemnitat”. Un altre titular. Guanyadora d’un Goya, Gost era conscient que l’avi Sebastià tenia un guió. Un retrat amb clarobscurs. De fons, els canvis profunds que va comportar l’arribada del turisme a Mallorca. Una transformació també en clau sentimental, afectiva. Com quan el cine ens va ensenyar a besar apassionadament. Amb Sebastià, que sempre buscarà la Kim Novak de Vértigo, s’acabava un món. I nosaltres ens hi endinsem de la mà de molts personatges –és una novel·la coral–. També de les tres dones que va tenir i que el van abandonar. La Catalina, la mare dels seus fills, la que el va conèixer quan encara era pagès i estima “l’home que va ser”. La Mercedes, la dona sofisticada, més jove, que arriba quan ja és un constructor d’èxit i que estima “l’home que encara podria ser”. I la Leidi, la tercera, encara més jove i que estima “l’home que ja no serà mai”. Tres dones i tres generacions que acaben amb Laura, la neta, una jove escriptora i guionista. Un personatge que s’assembla molt a l’autora. Es tanca el cercle.