Nou-cents

Qualsevol època de l’any és bona per visitar la Vall de Boí. A l’hivern, quan la neu vesteix de blanc el paisatge, hi ha l’opció d’esquiar a les pistes de Boí Taüll. A la primavera la natura hi esclata i els prats s’omplen de flors. L’estiu és sinònim de verd i a la tardor, els boscos juguen amb els grocs i els ocres. Hi ha una cosa, però, que mai no canvia: el romànic. El 10 de desembre del 1123 es va consagrar l’església de Sant Climent de Taüll, la gran icona del romànic. L’endemà va ser el torn de Santa Maria. I encara hi havia una tercera església dedicada a Sant Martí que es va perdre. Nou-cents anys. Ara fa un segle es van arrencar les pintures originals d’aquests temples per preservar-les al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MNAC, però això no significa que en aquestes esglésies no hi quedés cap element romànic que no fos arquitectònic. El cert és que a les parets de Sant Climent encara hi ha obra sorgida del taller del Mestre de Taüll. L’escena de Caïm matant Abel, original del 1123, n’és un dels millors exemples (que no l’únic). A més, des del 2013 Sant Climent permet descobrir què va veure el bisbe de Roda quan va creuar el llindar de la porta per consagrar-la aquell llunyà 10 de desembre. Si a nosaltres, que hem crescut amb la televisió i vivim a l’era digital ens deixa amb la boca oberta, a l’edat mitjana, Sant Climent de Taüll havia de ser una experiència corprenedora. El màping que s’hi projecta des de fa deu anys és imperdible. La projecció ens permet veure no tan sols les pintures que han arribat als nostres dies, sinó recrear les que s’han perdut. És com si el Mestre de Taüll ens les pintés altre cop només per a nosaltres. Traç a traç. En poc més de deu minuts, el cèlebre Crist en Majestat que presideix l’absis, la imatge més universal del romànic, compleix la seva paraula: Ego sum lux mundi. Jo soc la llum del món. I amb llum es recrea cada detall, cada plec de la túnica, com si ens l’estiguessin pintant en directe. A poc a poc, l’absis es va omplint d’àngels, apòstols i sants que cobren vida. Després, tots els elements ornamentals, les sanefes amb motius geomètrics. És impressionant. Em fa feliç que s’hagi instaurat l’Any Taüll amb motiu d’aquest 900 aniversari. Toca tornar-hi.