Lluentors sota la boira

El futur era la sèrie Space 1999 i dilluns estrenarem el 2024. És un dir. Tots sabem que l’any comença al setembre, quan s’acaben les vacances i es retorna a la rutina. Quan es canvia de curs i es passen els comptes de la collita. Fins i tot fem bons propòsits que ens porten al gimnàs i a l’acadèmia d’idiomes i ens omplen de pegats de nicotina. La llum daurada de finals d’estiu il·luminant aquest començament prometedor sabent –perquè farem trampa– que quatre mesos després ens donarem una nova oportunitat. Com una pròrroga fictícia i pactada. I aquí som, a les portes d’aquest segon Cap d’Any, disposats a pagar preus astronòmics per sopar amb un cucurutxo al cap i fer la conga amb desconeguts. Vestits de tirants sota la boira i lluentors impossibles. Temps d’escanyar-nos amb raïm quan no n’és temporada. Coses de la fe cega en un futur tan proper que el podem tocar amb les mans, malgrat saber que si un segon després de les dotze de la nit del 31 de desembre canvia l’any és per pura convenció. Però tornarem a fer propòsits, bons propòsits. I ens semblarà que des d’algun racó de la nostra ànima ens arriba una remor esmorteïda. Si escoltem amb atenció sentirem la veu de la consciència, que ens empeny i ens demana canvis. A l’altra punta del quadrilàter, plantant cara, el venedor de les pastilles per a no somiar de Sabina, disposat a guanyar l’assalt, ens adverteix de com despentina el vent de la llibertat. De com és de confortable la seguretat. No hi patiu. El tercer dilluns de gener serà el blue monday, el suposat dia més trist de l’any. I una de les raons per enfonsar-nos tan aviat en la misèria és perquè abans que acabi el primer mes del 2024 ja haurem constatat que no complirem les nostres promeses. Que tot seguirà igual, però serem una mica més vells. Admeto que li professo un odi gairebé malaltís a aquesta festa estranya, però després recordo que amb el canvi de dígits al calendari tindrem l’excusa per comprar-nos una agenda nova. I aquesta tradició sí que la respecto. Google Calendar és molt útil, cert. Però la màgia d’entrar a una papereria i triar-ne una és incomparable. Fins i tot compensa l’absurd ritual d’acomiadar l’any hipnotitzats davant de la televisió amb l’excusa de les campanades.