La primera dona

Carmen de Burgos. Primera dona de l’Estat que va treballar a la redacció d’un diari. Primera a exercir de corresponsal de guerra. Signava amb el pseudònim de Colombine. Se la coneixia amb el malnom de La divorciadora. La van malcasar amb 16 anys i va morir un any després de la proclamació de la Segona República sense haver pogut votar. Franco la va matar després de morta, esborrant-ne qualsevol rastre. María Jover Carrión. El 30 de juny de 1972 va fer història des del jutjat de Fraga com a primera jutge de l’Estat. Preguntes que li feien a les entrevistes de l’època: “¿Creu que existeix algun factor psicològic accentuat en la dona que dificulti exercir objectivament la seua professió com pot ser una excessiva intuïció?” Se’n va sortir com va poder. També es van interessar per si considerava que havia tingut més avantatges que inconvenients pel fet de ser dona. Aquí ja no es va mossegar la llengua. “Ser dona resta avantatges”, va dir. Lídia Puigvert. Sociòloga. El 1995, quan era alumna de la Universitat de Barcelona, va formalitzar la primera denúncia per assetjament sexual de la qual es té constància al sistema universitari espanyol. “Ah, aquest professor? Tothom ho sap que canvia matrícules per llit.” I aquí no passava res. “Les alumnes tenen 18 anys i, per tant, si ho fan és perquè volen.” Sobren les paraules. Artemisia Gentileschi, la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de Florència sota el patrocini dels Mèdici. El 1611, quan només tenia 18 anys, la va violar Agostino Tassi, mestre i amic de son pare. El va denunciar. Estava preparada per a un judici humiliant, però ho va ser més la sentència: ni un dia de presó per a aquell canalla i ella, marcada de per vida. Mònica Vila Capdevila. El 1929 es va convertir en la primera dona que es va treure el carnet de conduir a la demarcació de Lleida. El context era el de la belle époque, però ella no era cap jove ociosa i moderna de l’alta societat. Es va examinar perquè havia de conduir un camió per tirar endavant la bòbila que la família tenia a Ponts. Àngels Santa. Primera catedràtica de la Universitat de Lleida. La dona que ens va ensenyar a sortir del laberint del patriarcat estirant El fil d’Ariadna a Pagès Editors. A totes, gràcies.