Són tremendos

Avui a la Sala Cotton de Lleida s’acabarà una llarga festa major que ja feia trenta anys que durava. Tremendos s’acomiada dels escenaris. Tot va començar a Maials. Quan no tens cap Studio 54 al poble la febre del dissabte nit te l’has de fer passar com pots. Ells van optar per crear un grup de rock, The Companys, que després es convertiria en Tremendos. No tenien més pretensió que trobar-se i fer música per passar l’estona, i potser per això van arribar lluny. El seu primer àlbum, Apuja’t la bragueta, els va fer mereixedors del premi Enderrock al grup revelació del 2004. Robert Masip, baix fins no fa gaire del grup, em deia en una entrevista que van caure simpàtics. “A la gent de Lleida els agradava la naturalitat amb què reivindicàvem els nostres orígens rurals i el nostre accent i a Barcelona ens trobaven exòtics, suposo.” Tant va ser així que van posar banda sonora a la sèrie Lo Cartanyà. I van interpretar una versió de l’himne del Barça al vell Camp Nou un diumenge de celebració del títol de Lliga. 100.000 persones i ells a la gespa. Admeten que els tremolaven les cames en sortir al mig del camp, però estaven pletòrics. I a sobre, els sis culers. David Masot (veu), Raül Vallés (bateria), Robert Masip (baix), Benjamí Quiroga, Melín (guitarra); David Rovira (guitarra) i Jordi Moragues (teclats) van començar aquesta aventura. Masot, ara alcalde de Maials i president del consell comarcal del Segrià, i Quiroga segueixen al peu del canó amb David Garcia (veu i guitarra),Jordi Miralles (bateria), Miquel Garcia (veu i teclats) i Carlos Mateos (baix) substituint Robert Masip. Entre tots han fet mil concerts arreu del país (país entès en la dimensió de Joan Fuster). I fins i tot han actuat a Madrid i als Estats Units, on el 2017, l’any que tot estava per fer i tot era possible, van fer una minigira per Nashville, Jackson i Memphis. També van guanyar el premi ARC al millor grup de versions. Trenta anys després fan una crida. “Necessitem que vingui tothom, que revisqui i gaudeixi d’un concert de Tremendos, cantant, ballant i, si els ossos li ho permeten, saltant!”Per una nit, els ossos no es queixaran. I tornaran a sonar himnes com Soc pagès. Ruralisme o barbàrie.