Brou al foc

Tot estava per fer i tot era possible. Bé, potser la segona part del vers és molt ingènua, o massa optimista. Però tot estava per fer. Va quedar clar ahir en la taula rodona Magre i la política. L’activista antifranquista i militant del PSUC Magda Ballester va formar part de l’equip de govern del primer ajuntament democràtic després de la guerra i, per tant, coneix de primera mà la tasca municipalista d’aquest agitador cultural. No ens imaginem ni remotament com era la Paeria que es van trobar el 1979. Jaume Magre, que procedia d’una família republicana de Cervera, i que va portar el Maig del 68 a la Lleida en el blanc i negre del franquisme des de l’Alliance Française, va ser nomenat per l’alcalde Siurana primer tinent d’alcalde i president de la Comissió de Cultura. Va anar a conèixer les funcionàries heretades de l’antic règim i la seua sorpresa va ser que l’espai on treballaven, als baixos de l’ajuntament, feia olor de brou. Molta olor de brou. Rere uns prestatges estratègicament col·locats, algú feia bullir l’olla. Literalment. Amb un fogonet de camping gas, aquelles treballadores municipals aprofitaven la jornada laboral i quan plegaven ja tenien el dinar fet. L’estupefacció de Magre és la nostra. I això que a aquelles alçades ja podia estar curat d’espants, perquè ell torna de l’exili el 1944. La historiadora Antonieta Jarne subratlla la valentia d’aquesta acció, encara que ell sempre digués que no era gaire valent. “El pare de Jaume Magre havia proclamat la República des del balcó de l’ajuntament de Cervera. Exactament igual que Enric Canturri, alcalde de la Seu d’Urgell. Tots dos ho van pagar amb l’exili. El 1944 la mare de Canturri va tornar perquè estava segura que no li passaria res. Li van embargar tots els béns i li van fer pagar 100.000 pessetes, una autèntica animalada. La van haver d’enterrar en un nínxol prestat”. Un altre exregidor a la Paeria i bon amic de Magre des de la discrepància política, Josep Varela, va explicar la tercera anècdota que resumeix el personatge. “Quan jo tenia 17 anys i era alumne seu em va encarregar una conferència sobre l’existencialisme.” I la conserva, amb les grapes oxidades i tot. “Magre t’ensenyava a pensar.” I potser per tot això encara se’l troba a faltar.