Temps d’orles

Potser és que comença la temporada d’orles, però m’he trobat per casualitat una notícia d’aquest diari de fa trenta anys que m’ha fet pensar. Titular: “La meitat dels estudiants de COU de Lleida suspenen curs.” Segon de Batxillerat en traducció simultània per a la generació ESO. Un 45,6%, per ser exactes, no va superar el desaparegut Curs d’Orientació Universitària el 1994. O, almenys, va haver de fer una repesca. La xifra quadra amb el meu record. Amb les experiències d’amics brillants que van perdre algun any per la raó que fos a Primària o a Secundària, encara que després fessin carrera. No disposo de dades objectives per afirmar categòricament que ara hi ha menys alumnes que repeteixen curs, però de nou basant-me en el meu entorn més immediat sí que puc dir que no conec absolutament ningú que hagi passat el tràngol els darrers anys si no és per una causa mèdica o per un canvi d’especialitat de Batxillerat i, en canvi, sé de molts casos que han acabat la Secundària amb un deu de mitjana. Un deu de mitjana, quina barbaritat! Potser nosaltres érem més rucs, ves a saber, però de nou soc incapaç de posar nom o cara a ningú de la meua generació que fes aquesta proesa i, per contra, conec uns quants joves que han arribat a la universitat sense màcula. De fet, el 96,8% d’alumnes de les comarques de Lleida van aprovar la selectivitat el 2023 amb una mitjana de 6,7. O ha millorat molt l’espècie i no me n’havia adonat o el nivell acadèmic no és el que era. I no és que vulgui invocar Manrique. El 1994 –m’ha enfonsat en la misèria constatar que és el de l’estrena de Pulp Fiction, trenta anyassos!– hi havia un 40% de la població catalana que no llegia ni un llibre a l’any. Ah, no, que això és si fa no fa com ara. L’únic que ha canviat és que fa tres dècades hi havia una mica més de lectors (62,8%) que de lectores (59,7%), i ara sort de les dones per quadrar estadístiques. Em sento com la filla borda de Mr. Wolf, incapaç de solucionar cap problema, de saber ni tan sols si a partir d’aquell titular que m’he trobat fent una recerca avorrida es pot arribar a cap conclusió més enllà d’anar a buscar els vells apunts i comparar. No us ho recomano. Spoiler: nosaltres a COU traduíem l’Eneida. O tempora, o mores!