Pepe, Pablo i Miura

Treballar avui és un problema. I quan dic avui, parlo del dia de publicació d’aquest article, un 12 d’octubre. Es veu que per a la Hispanidad és festa peti qui peti, que per això el Constitucional s’ha afanyat a fer la feina els dies previs. Si un ajuntament, com el de Badalona, anuncia que obrirà, el govern central es posa les mans al cap i engega la maquinària per impedir-ho. Però tampoc faran festa diversos consistoris lleidatans, ni el grup municipal de La Crida-CUP a la Paeria com, de fet, no fem festa, per exemple, els periodistes dels mitjans que no s’aturen els festius. O no llegiran demà els diaris –que es fan avui– o veuran i escoltaran els informatius per assabentar-se, per exemple, de com se substitueix el malaurat Pepe, la difunta cabra de la legió que resulta que era mascle? No he vist ningú que s’alarmés perquè determinats col·lectius treballem en festius, la veritat. Perquè, siguem seriosos, està el panorama per impedir que algú treballi encara que sigui un 12 d’octubre? O és que el problema no és que no s’aturi l’activitat, sinó que es faci perquè no es té #resacelebrar? S’actua contra les motivacions, no contra els fets. Tallar les mànigues d’una samarreta no seria greu si no ho fes un futbolista català que, és clar, s’hi ha entretingut per eliminar una bandera que ningú havia vist… Perquè no hi era! Si ho fa un altre, resulta que, simplement, té calor. El problema, en tots els casos, és el que genera l’excés de prohibicions: que quan més es pretén impedir, menys s’aconsegueix i es dóna –amb accent diacrític, sí– l’efecte contrari, les ganes irrefrenables de desobeir. Mirin, no em semblaria malament que tot plegat fes agafar a més d’un ganes de treballar. Fa riure que es prohibeixi l’exercici d’una activitat que diuen que dignifica, com ho fa que s’eviti votar per determinades causes però s’hagi de fer fins a dues i tres vegades per altres. Una enganyifa més, com la del difunt Pepe, que no era cabra, sino boc –per no dir cabró–. També ho és Pablo, que va desfilar l’any passat i ara es queda a la banqueta amb els suplents de cabres desfiladores; i ho és Miura, que triomfa enguany després d’exercitar-se a la banda. Pobres, se’ls ha girat feina en festiu. Ells sí que han de treballar.