Avui, ara i aquí

Amb l’encesa dels llums, que algun any no caldrà ni apagar perquè es va avançant, comença la cursa. Mentre els “missatgers” –vostès ja m’entenen– recorren les zones comercials a la recerca i captura de la joguina de moda, apareixen com bolets els, maleïts per molts, Pares Noel escalant balcons i terrasses. Al ritme de les pampallugues dels guarniments, creix la impaciència i les cues als mostradors on emboliquen il·lusions amb papers lluents. Estrès al marge, de qui és la il·lusió, de qui rep o de qui dóna? Segurament de tots dos, però ja fa anys que tinc clar que l’alegria de satisfer algú és més gran que la de sentir satisfetes les pròpies expectatives. És per aquest perfeccionisme que em persegueix –i per falta de planificació, no els enganyaré– que sóc de les que corre a última hora buscant el regal ideal. Esperant, al cap i a la fi, el somriure i l’abraçada que provoca en qui l’obre i se l’emporta a casa. Tot, perquè sigui part del record d’un Nadal perfecte. I quin és el Nadal perfecte? Quin els ve al cap si els dono uns segons per pensar? Segur que han de tirar enrere, en alguns casos, fins a la infantesa. Fins al moment en què, almenys per a vostès, no hi havia cadires buides. Però sempre n’hi ha, sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Aquestes festes tenen dues cares: l’alegria i la melangia. Els humans tenim la mania de no estar mai completament satisfets, de deixar, al cap i a la fi, que el passat eclipsi i menystingui el present. Ho mirem com ho mirem, el millor Nadal sempre ha passat. Partint d’aquesta experiència, demà enyorarem l’avui. Això hauria d’obligar-nos a bastir un avui inoblidable, únic i insuperable. Però no en sabem. Ens entestem a repetir històries i batalletes en lloc de crear-ne de noves. Recreem velles tradicions, com si s’haguessin de repetir els moments especials, sense adonar-nos que ho són perquè només passen un cop. Ja que tot s’aprèn, per què no ens hi posem ja? L’ahir no tornarà, això és segur. Per tant, com que aquest Nadal també passarà, gaudim-lo per recordar-lo com el millor. I qui diu Nadal, diu aquest dimecres, o aquest dijous... que el passat no ens espatlli el present. Valorem el que tenim i a qui ens acompanya. Mirem de ser feliços, amb festes o sense. Avui, ara i aquí.