Elles també parlen al camp

El món del futbol és un enorme niu de tòpics. Qualsevol roda de premsa de jugadors o tècnics és plena de frases que hem sentit mil vegades i que es mantenen invariables al llarg dels temps: “el futbol és així”, “hem suat la samarreta”, “no hi ha rival feble”, “anem partit a partit”, “cada partit és una final”, “parlo al camp”, “el futbol és cosa d’homes”, “defensa com un home”, “xuta com una nena”... I alguns d’aquests tòpics se’ls han carregat, potser sense pretendre-ho, les jugadores de l’infantil de l’AEM, que s’han proclamat campiones en una competició amb tot d’equips masculins.

No és casualitat perquè tant les futbolistes com el cos tècnic saben perfectament què han fet perquè això passés. L’Andrea ho resumia: “La tècnica guanya la força. I si nosaltres juguem a dos tocs, a tres, i movent la pilota d’un lloc a l’altre, els nois, per molta força que tinguin, no tindran temps de robar la pilota.” Una altra puntada de peu als tòpics! No s’han salvat del clàssic “vés-te’n a fregar!” que els han cridat alguns pares, puntualitzen, quan veien perdre els seus fills davant tot un equip de nenes. Però mirin, la feina, al final, serà dels qui fan aquests crits, perquè les tornes canvien i hauran d’adaptar-se. Aquestes noies de l’AEM són una porta oberta a l’esperança. Han tingut el ressò mediàtic que han tingut per ser les primeres de Catalunya a vèncer en una lliga masculina però, algun dia, això no serà notícia.

Els murs comencen a caure. Els tomben nenes i noies que juguen a futbol perquè els agrada, sense plantejar-se res més. Els enderroquen pares i mares que no els treuen la idea del cap, i entrenadors i clubs que fan els passos que calguin per aconseguir el que mereixen els seus equips. I, si fem caure el mur al futbol, creguin-me, tenim molta feina feta. L’esport rei és més clàssic que allò de “vestir-se pels peus” –quina bajanada!–. Si les nenes han hagut de lluitar per entrar-hi, hi ha molts nens que han hagut de lluitar per sortir-ne, per justificar que, en lloc del futbol, els agrada, per exemple, el ballet, com a Billy Elliot. La pregunta no hauria de ser per què sinó... per què no? Els tòpics han caducat, no serveixen. Xutant com una nena, ara es guanyen lligues! Que elles també parlen al camp!