Amics, 'followers' i 'likes'

Sé on has estat i què has menjat –prenc nota del restaurant–. Sé qui t’acompanyava i el jersei que et vas posar –comprat en un web que ja he mirat–. Sé qui són els teus amics i, oh casualitat, en conec alguns els quals ja he agregat. Sé que el teu fill va fer anys i com ho vau celebrar: el pastís semblava bo i el regal, molt encertat –m’he apuntat la idea–. Només hem parlat en persona un parell de vegades, o cap, però sé molt de tu i trobo que tenim unes quantes coses en comú. Som “amics” de xarxes socials. Aquestes són les noves relacions, els nous lligams que ens ha creat l’era digital. No són casuals, els provoquem. En alguns casos, substituïm l’estimat diari personal, discret i silenciós, per un suport valorat a partir de likes, followers i comentaris.

Hi ha qui es despulla a les xarxes, literalment o metafòricament, però també hi ha qui les sondeja amb recel. Fins on hem d’ensenyar? Què ens pot jugar a favor i què ens pot anar en contra? Com en tot, la clau és el terme mitjà, amb prudència i sentit comú. L’eina en si, no és bona ni dolenta. Ens allunya o ens acosta, depèn de l’ús que en fem. Com a la vida, virtualment som contradictoris: no volem ser observats però ens mostrem, no volem ser vigilats però expliquem. I si no ens mostrem ni expliquem, almenys mirem com ho fa la resta. Som mig voyeurs, mig exhibicionistes.

O encara més simple: fa un temps, buscava tamborets. Després d’unes cerques a Google, vaig trobar els que necessitava. Des de llavors, les ofertes de tamborets m’apareixen sense demanar-les. A qualsevol lloc, obri el web que obri, allà estan. Segur que els ha passat alguna cosa semblant i, a partir d’això, els ha fet por viure sota aquesta mena d’ull que tot ho veu i que, d’altra banda, és tan pràctic i divertit… Les dues cares que ens persegueixen a la vida real no ens abandonen en aquesta mena de nova vida virtual. Al cap i a la fi, no són tan diferents. Busquem reconeixement dins i fora dels ordinadors, tauletes i smartphones. Fem safareig a la plaça i en fem a través de la pantalla. Una cosa no treu l’altra. A la vida i a internet, som qui som o qui volem ser i així també aprenem i deixem empremta. Aprofito l’última línia: senyor/-a Google, gràcies però ja no necessito més tamborets. Vaig servida.