Menys fusells i més cervells

No sé si els passa però a mi hi ha morts que m’enrabien. Especialment si en té la culpa el maleït càncer. Un gran demòcrata: no fa distincions, ens toca a tots. Vides esguerrades, llàgrimes vessades i per què? El tabac, l’estrès, la contaminació, l’alimentació... i, si falla tot, l’herència genètica.

Quan no trobem respostes busquem responsables però potser hauríem de trobar els responsables de no tenir respostes. Centenars d’investigadors dediquen la seua vida a millorar la nostra. Gràcies a ells i elles, cada cop més, aconseguim vèncer la bèstia. Però tenen prou recursos per a aquesta lluita desigual? 17 països europeus superen Espanya en investigació sanitària i, amb la crisi, s’han retallat diners per a la recerca.

L’any 2015 es van invertir 34 milions d’euros per concurs públic a investigar sobre el càncer. Són diners, oi? Mirin, no.

Les comparacions són odioses i aquesta que faré l’odiaran amb totes les forces: el pressupost en defensa de l’estat arriba als 10.000 milions d’euros. I, segons declarava la ministra del ram, s’augmentarà la inversió en 14.000 milions els propers 7 anys. Ho demanen Trump i l’OTAN i, aquí sí, es comprometen. Les administracions tenen prioritats que són, com a mínim, discutibles a l’hora de gastar els nostres diners.

Algú de vostès es negaria a rascar-se la butxaca si sabés del cert que servirà per avançar en recerca mèdica? Hi ha poques opcions fàcils de contribuir en relació amb les possibilitats que tenim de patir un càncer. A les famoses caselles de la renda, on s’ha de posar una creueta, no n’hi ha cap per a la recerca. Tampoc una llei de mecenatge actualitzada. Quins avenços esperem si no hi destinem prou recursos? No, no és qüestió de resignar-se i creuar els dits.

La investigació mèdica hauria de ser prioritària. Per això ens hem de moure els particulars a través d’entitats que s’hi deixen la pell. I ho fem –mai prou– perquè ens ha tocat, perquè volem desafiar les estadístiques i perquè enyorem amb noms. Noms recents i populars, com Carles o David, però també Paco, Juanita, Josep Maria, Xavi, Antonio, Martí, Txell… Diuen els experts que el càncer serà la principal causa de mort al 2030 si no creix la inversió en recerca. Això sí, si sobrevivim, serem uns malalts molt segurs.