Matar el missatger

Dir que em dedico al periodisme provoca dos reaccions: un punt de fascinació o cert grau de recel. I, a voltes, les dues coses a la vegada. Per una banda, desperta curiositat una feina a la qual molts pressuposen una dosi de glamur i, de l’altra, genera l’eterna desconfiança per si tot el que un diu pot ser utilitzat en contra seu.

Així, es dóna per fet que el periodista esbombarà el que sigui perquè no és capaç de diferenciar què ha de dir i què no. Els professionals de la comunicació sembla que tampoc podem tenir opinió per no condicionar la feina. Com si a la resta de sectors es prenguessin sempre decisions professionals basades en criteris personals… no, oi? Doncs ja som al cap del carrer: sí, els periodistes tenim opinió però som capaços de deixar-la al marge si és necessari o expressar-la sense que això impliqui res més.

Hi ha qui reclama, fins i tot, que el periodista especifiqui si el pensament que fa públic, per exemple a les xarxes socials, és personal o professional. I per què aquestes exigències? Que potser ho fa tothom, això? Em temo que, darrerament, hi ha molts “experts” en periodisme que se senten legitimats per posar en dubte tota una carrera.

Com si Twitter o Facebook fossin mitjans de comunicació i no, no ho són des del moment que tothom pot publicar-hi el que vulgui sense rigor. Ep, i em sembla perfecte sempre que la base sigui el respecte. Massa vegades callem per seguir aquell principi nostre que diu que el periodista no ha de ser el centre de la notícia, però potser hauríem d’alçar més la veu que, segons com, ens hi juguem el físic.

Que li ho preguntin, si no, a la reportera que va ser increpada per defensors de la Guàrdia Civil o als companys agredits fa mesos en una tancada a la UdL. Per què creuen que ni una ni els altres van cedir a les pressions? Per què suportem insults, faltes de respecte o situacions incòmodes, els de la “canallesca”? Doncs mirin, perquè tenim voluntat de servei.

Pretenem reflectir què passa i, com en totes les feines, hi ha qui ho fa bé i qui ho fa malament, però ja n’hi ha prou de menysprear-nos i posar-nos a tots al mateix sac! Els qui creguin que els periodistes només mentim i no som necessaris, que valorin tot el que perdrien si no hi fóssim, abans de matar el missatger.