Come and visit Lleida!

Fa dies que m’ho repeteixo: quina sort que tinc de treballar a l’agost! Veient el panorama, és més segur que fer vacances. De fet, sóc més de triar el juliol per a l’aturada anual però no els negaré que, habitualment, fastigueja estar en plena activitat quan la resta col·lapsa les xarxes amb paisatges idíl·lics i migdiades eternes.

Enguany és una altra cosa: les cues a l’aeroport del Prat han eclipsat les fotos de peus morens arran de mar –on han anat a parar tots aquells peus?–. Viatjar sembla un martiri i fer el turista, diuen alguns segurament interessats, resulta que està mal vist a la capital de Catalunya.

Que sí, que tots els excessos són dolents i la cosa se’ns està anant de mare però... fòbia al turisme? Potser és que fa temps que ens equivoquem venent aquest petit país nostre. Potser és que ens hem centrat massa en la marca Barcelona, que és plena d’encants però que també ha de tenir uns límits per tal de gaudir-la com la joia que és.

I potser, només potser, aquesta ciutat comtal –o els seus gestors– hauria de ser més generosa amb el territori que l’envolta, que l’abasteix i que també la fa gran. Als lleidatans encara ens sorprèn trobar estrangers i foranis visitant la nostra ciutat, per aquella mena de complex d’inferioritat que no acabem de treure’ns de sobre.

Però les coses canvien. Com a recent assídua dels Avant Lleida-Barcelona –gran invent que, si s’abaratís, seria perfecte– els diré que cada cop hi ha més gent que s’acosta a Lleida. I els diré més: cada vegada hi ha més lleidatans que gaudeixen a l’agost de la ciutat. Està passant una cosa inèdita: estem descobrint que a casa s’hi està bé i que no cal marxar per tenir de tot –excepte mar, que és complicat–.

La imatge de la Lleida deserta obre pas a les terrasses plenes i als restaurants on, sense reserva, no hi ha taula. I ves, tenim un parador nou que, polèmiques sobre la ubicació al marge, potser sí que porta turistes.

Si, a sobre, la nova instal·lació comportés d’una vegada l’arranjament ordenat del Centre Històric, serien més els qui s’adonarien que, com Terol, Lleida també existeix. Hi apostem? Treballem en un model que faci d’aquesta tendència un hàbit? Turistes del món, veniu a conèixer la desconeguda! Come and visit us, we’re waiting for you!