Sense iaies no hi ha revolta

No has passat un bon any. Fins fa unes setmanes no volies sortir al carrer perquè no podies fer-ho pel teu propi peu. T’has rendit a estones però has remuntat i has guanyat. Diumenge vas anar a votar caminant, vas fer guàrdia menjant xocolata a les portes del col·legi electoral i t’haguessis quedat a sopar a la plaça de les Escoles. Estaves eufòrica de veure tanta gent contenta, emocionada, fent pinya i aplaudint cada vot. Vas estar amb el teu poble, vivint un moment que no creies que veuries. Ja et vaig dir que sí i ens hi vam jugar un dinar. Però no és només per això que el teu vot era dels que més volia que arribés a l’urna. Vull que tinguis veu en aquest nou futur ja que, en el passat, les dones de la teua generació vau tenir pocs drets i moltes obligacions. Per sort, vas poder gaudir de la jornada que esperàvem des de feia temps. No va passar el mateix fora del teu estimat Seròs. En una jornada tan alegre i tan trista, tan il·lusionant i tan dura, hem vist i sentit la baixesa de l’ésser humà però també la seua grandesa, la nostra. Discretament i amb serenor, els catalans hem superat tots els obstacles, hem burlat totes les trampes. I això no els ha agradat gens, els ha fet embogir. Tantíssim, que no hi ha marxa enrere, ja som fora. Als qui vau rebre els cops de l’odi, gràcies per no tornar-los. El vostre dolor és també nostre, ens han fet mal a tots. Als qui vau amagar urnes i paperetes, gràcies. Als nostres Mossos i Bombers que van fer de cordó humà, gràcies. I gràcies a tots per l’enginy i la picaresca demostrada cantant el Virolai o jugant a dominó per camuflar votacions i escrutinis. Sou molt bons! Tot això ens defineix i ens fa sentir orgullosos de ser catalans. I podem dir-ho ben fort també gràcies a tu, iaia. A tu i a totes les persones de la teua generació que, a voltes calladament, heu lluitat per ser lliures i ara podeu dir-ho en veu alta. El pas que us vam obrir diumenge entre els “tumultos”, que diuen ells, només és un símbol del respecte i l’agraïment que us devem. Ja m’agradaria ser tan enginyosa com el primer que va cridar aquest 1-O que “sense iaies no hi ha revolució”. Perquè la va encertar de ple. Aquest present i aquest futur són vostres. Us els dediquem. I ara, iaia, ja em pots pagar el dinar.