Deixeu-los volar!

No ens coneixem. Bé, tu no em coneixes. Jo he sentit a parlar molt de tu. Veritats i mentides. Ja sabem diferenciar-les, no pateixis. Segur que saps que milers de persones sortim sovint al carrer per demanar que t’alliberin. Per cridar que la teua llibertat és també la nostra. Et deu semblar fàcil dir-ho des de fora. Suposo que, des de dins, tot es veu diferent. Voldria prometre’t que ho aconseguirem però no puc enganyar-te. No ho sé. De fet, no pensava que arribessin tan lluny i encara no entenc com no els han forçat a obrir-te la porta.

Et vas presentar voluntàriament, amb aparença tranquil·la i vas dir la veritat. No has fet res que es pugui considerar delicte al segle XXI en una societat democràtica. Però van emmanillar-te, potser per l’esquena i et van fer pujar a un furgó que, a trompicons, et va dur on no hauries de ser sense ni fixar-se si et marejaves o queies o se’t feien ferides als canells. No sé si duies en alguna butxaca el bitllet de tornada o ja sabies que calia deixar oberta sine die aquesta opció. Vas acomiadar-te d’algú? Ara que tens massa temps per a pensar, tal vegada et lamentes de les coses que t’han quedat per dir. No et preocupis, qui les ha de saber, les sap i t’espera. T’esperem. Estem entre sorpresos i orgullosos de la teua actitud serena i sencera. Bàsicament perquè no tenim clar que nosaltres fóssim capaços de mantenir la compostura si estiguéssim en el teu lloc. Dubtem fins on estaríem disposats a arribar, què estaríem disposats a arriscar per defensar les nostres idees. Tu però, t’hi has jugat el bé més preuat, la propietat més íntima i intransferible d’una persona: la llibertat. Has de saber que agraïm que ho hagis fet, que gràcies a gent com tu, el món evoluciona, creix i, en algun moment, s’adonarà que no pot permetre que els teus pares, els teus fills, la parella o els amics passin ni un minut més sense poder-te veure i tocar-te sense vidres pel mig.

No et preocupis, molta gent se’n cuida i els recorda com n’han d’estar, de satisfets, de la teua valentia que no, no vol dir que no puguis tenir por. Mira de cuidar-te també. Segur que podràs volar i cridar com l’home ocell de Sangtraït: “Això no és cap joc, deixeu-me volar! Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em traieu la llibertat.”