No vull ser feminista

La víctima

no té dret a seguir vivint si pretén que es condemni l’agressor. Oi que, llegit així, no hi ha dubte que això és una absoluta barbaritat? Doncs és l’única conclusió possible d’una de les proves que ha presentat la defensa del grup de nois coneguts com La Manada, presumptes autors de la violació d’una noia durant els Sanfermines de l’any passat. El jutge ha acceptat un informe de detectius privats sobre la vida de la víctima des que es van produir els fets, que pretén demostrar que no està traumatitzada. Que fa vida normal, vaja. Es veu que si passeja pel carrer, queda amb amics o surt de festa, és senyal inequívoc que no l’han agredida. Quina barra! La víctima no en té prou de ser-ho, ha de semblar-ho. Si és forta i mira de tirar endavant i superar la situació, aquí no ha passat res. S’ho poden creure? Jo no, els asseguro que ja no sé en quin món vivim. Menys encara després de veure la campanya Menores sin alcohol del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Fa un seguit d’advertiments als pares perquè afrontin el problema i evitin que els seus fills beguin tenint en compte els riscos que corren. A la vora de la imatge d’una noia, els diuen que, en estat d’embriaguesa, es constaten més relacions sexuals sense protecció o no consentides. És a dir: vigileu que, si la noia beu, la poden violar. Per tant, si això passa, és perquè ella ha begut no perquè uns delinqüents n’abusin. Aquest cartell s’ha retirat per les queixes a les xarxes i de les organitzacions feministes. Calia arribar fins aquí? Quants filtres passa una campanya institucional? Ningú s’ha adonat del missatge que transmet abans de llançar-la? I esperin, que el cúmul de despropòsits encara no s’ha acabat. A Zamora, l’ajuntament ha tingut la brillant idea de fer campanya contra la violència de gènere amb acudits masclistes. Imaginin cartells on, en lletres grans, es pregunten les semblances entre les dones i les rajoles o les pilotes de frontó. No cal que els expliqui el final, oi? A sota, en lletres més petites, especifiquen que la violència contra les dones no és un acudit. Cert, no ho és i ja n’hi ha prou de banalitzar-la i tolerar-la! De veritat, no saben les ganes que tinc de no ser feminista però, ara i aquí, és impossible.